‘Stop bullying’

L’alcal­dessa Ada Colau i l’exdi­pu­tat de la CUP Anto­nio Baños van tenir dis­sabte un petit inter­canvi a Twit­ter que l’alcal­dessa va aca­bar de manera abrupta amb un “#stop­bullying”. Donant a enten­dre, doncs, que el que feia Baños era un asset­ja­ment per­so­nal, un mal­trac­ta­ment físic o psi­cològic rei­te­rat i man­tin­gut en el temps, nor­mal­ment en l’àmbit esco­lar o labo­ral. Quin era, el mal­trac­ta­ment que havia fet sal­tar així a l’alcal­dessa? En con­cret, Colau res­po­nia així al moment en què Baños li recri­mi­nava que cri­tiqués la monar­quia sense qüesti­o­nar el paper del seu grup polític dins del govern espa­nyol que sosté i pro­te­geix aquesta monar­quia. La de Baños, doncs, era una crítica de con­tin­gut polític. Però, per a Colau, allò era un mal­trac­ta­ment per­so­nal inso­fri­ble i denun­ci­a­ble.

A pri­mera vista, és una reacció del tot exa­ge­rada. Sem­bla fora de lloc voler com­pa­rar-se amb una esco­lar asset­jada pels pin­xos de l’escola, quan es tracta del ter­cer càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal del país, alcal­dessa de la capi­tal de Cata­lu­nya, envol­tada d’asses­sors i col·labo­ra­dors i de milers de votants que li donen suport. Com a peri­o­dista he estat tes­ti­moni de com petits alcal­des de poble per­dien els ner­vis pel verb afi­lat d’algun regi­dor de l’opo­sició. Això passa. Però sem­bla que hem d’espe­rar molt més de l’alcal­dia de Bar­ce­lona i que la seva titu­lar se senti més segura i asser­tiva en les seves opi­ni­ons públi­ques sobre la monar­quia, per incon­gru­ents que siguin amb l’acció del seu espai polític.

En tot cas, és ter­ri­ble bana­lit­zar així el bullying. El paper de víctima, per atrac­tiu que sigui, cal dei­xar-lo a les autènti­ques vícti­mes.