Opinió

opinió

Per una Nova Planta

Als partits ja els va bé el panorama: amb diputacions on col·loquen militants i sense circumscripcions electorals on rendir comptes

El fons de la qüestió és que Cata­lu­nya neces­sita el que n’hem de dir una Nova Planta, per tal de superar la del 1716 i el pro­vin­ci­a­lisme deri­vat d’ella. La moder­nit­zació de l’admi­nis­tració local ha estat pos­si­ble a les comu­ni­tats autònomes uni­pro­vin­ci­als, a les regi­ons espa­nyo­les de base pro­vin­cial, al País Basc foral..., però ha que­dat blo­que­jada radi­cal­ment a Cata­lu­nya, on impera encara la supe­di­tació al model cas­tellà implan­tat des de Felip V. Aquí el caos és majúscul: dipu­ta­ci­ons, àrea metro­po­li­tana, comar­ques coi­xes, ajun­ta­ments des­com­pen­sats, dis­tric­tes elec­to­rals impre­sen­ta­bles... I és així perquè a Cata­lu­nya el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ens nega la facul­tat d’esta­blir la nos­tra iden­ti­tat interna de forma plena, perquè les províncies ho con­di­ci­o­nen tot.

I, simultània­ment, hi afe­gim la nos­tra incom­petència de voler resol­dre-ho en un pacte de con­sens de país. En la como­di­tat d’aquesta presó, l’opor­tu­nisme polític crea la pressió de Bar­ce­lona per tal d’auto­de­ter­mi­nar-se de la resta de país, que és el que real­ment pretén amb la cre­ació de la regió de Bar­ce­lona, al marge del con­junt del país.

El mal encaix entre el model regi­o­nal català i el pro­vin­cial espa­nyol només té dues solu­ci­ons: la cessió per l’Estat o per part de Cata­lu­nya. Per la banda de l’Estat seria reso­lu­ble amb Cata­lu­nya província única. Perdríem sena­dors. I què? Tam­poc Madrid n’asso­leix gai­res i no passa res. I el pro­blema del Senat ens sobre­passa i no ens cor­res­pon cap ini­ci­a­tiva al res­pecte, aquest és un pro­blema del con­junt espa­nyol. Cata­lu­nya província única reforçaria la bila­te­ra­li­tat, reco­nei­xe­ria el fracàs de l’Esta­tut i per­me­tria superar sentències ante­ri­ors del Cons­ti­tu­ci­o­nal que tren­ca­ven la capa­ci­tat d’orga­nit­zació interna de Cata­lu­nya per part de la Gene­ra­li­tat. Província única podria esde­ve­nir una fita que la taula de nego­ci­ació política entre Gene­ra­li­tat i govern cen­tral bé podria pre­veure.

Per con­tra, la solució des de Cata­lu­nya podria ser d’adap­tació pos­si­bi­lista al límit: les dipu­ta­ci­ons es podrien des­cen­tra­lit­zar, per exem­ple a l’Ebre o for­mant la vegue­ria Cen­tral, que seria apro­xi­mada, perquè no comp­ta­ria amb Sol­sona. Un altre camí podria ser divi­dir la província de Bar­ce­lona en dues, Cen­tral i Regió de Bar­ce­lona, men­tre que a Lleida i Girona seria millor no tocar res... Però tot aquest pos­si­bi­lisme no és assu­mi­ble a Cata­lu­nya després de la dècada que hem pas­sat. Aquesta seria una opció ver­go­nyosa, però almenys sig­ni­fi­ca­ria reconèixer el dis­ba­rat de l’orga­nit­zació local actual i la manca d’iden­ti­tat regi­o­nal de Cata­lu­nya.

Ara bé, l’orga­nit­zació regi­o­nal cata­lana no es pot tan­car del tot en un pacte d’ajus­tos pro­vin­ci­als amb l’Estat, perquè cal dei­xar obert el cas a una pos­si­ble evo­lució futura. La rea­li­tat és que ens cal una Nova Planta, deci­dida ara des de Cata­lu­nya. Això cor­res­pon a una decisió del Par­la­ment, per la qual cosa no ho podem con­ge­lar amb sim­ples can­vis pro­vin­ci­als, a excepció que l’opció sigui la província única. Davant d’aquest enre­nou, la gent pot pen­sar que par­lem d’un pro­blema fic­tici, però no ho és. Sense ento­mar aquest pro­blema de con­junt no asso­li­rem admi­nis­tració metro­po­li­tana, ni supera­rem les dipu­ta­ci­ons, ni defi­ni­rem dis­tric­tes elec­to­rals cata­lans, ni moder­nit­za­rem i sim­pli­fi­ca­rem l’admi­nis­tració i les ins­ti­tu­ci­ons... La soci­e­tat se sent lluny d’aquest debat i als par­tits ja els va bé el pano­rama: amb dipu­ta­ci­ons on col·loquen mili­tants, sense cir­cums­crip­ci­ons elec­to­rals on ren­dir comp­tes i sense haver-se d’arre­man­gar per a resol­dre admi­nis­tra­ci­ons amb una clara i deci­dida volun­tat d’eficiència i sim­pli­ci­tat. Perquè vivim millor en el caos que en la raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia