L’any judicial

Les estruc­tu­res de l’Estat espa­nyol mos­tren sig­nes de debi­li­tat, quan la sessió solemne de l’any judi­cial la pre­si­deix un pre­si­dent del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial i del Tri­bu­nal Suprem, Car­los Les­mes, que té el seu man­dat cadu­cat des de fa gai­rebé tres anys i els par­tits polítics no són capaços de posar-se d’acord per la reno­vació. Una judi­ca­tura que encara recorda el dal­ta­baix de l’any pas­sat amb el nome­na­ment de la fis­cal gene­ral de l’Estat, Dolo­res Del­gado. Crítiques perquè pro­ve­nia del Minis­teri de Justícia. El dal­ta­baix con­ti­nua, i alguns jut­ges i fis­cals inten­ten fer el llit a la fis­cal quan ense­nya en for­mat judi­cial la seva pro­cedència del par­tit del poder.

És ino­por­tuna la debi­li­tat judi­cial en un any que no és ruti­nari. Ahir el rei va dir que l’aper­tura de l’any judi­cial era un acte que for­mava part de la rutina de cada any. És un any en què s’estan pro­duint allaus de deman­des i que­re­lles a con­seqüència de la pandèmia. S’espe­ren des­ta­cats judi­cis que afec­ten l’emèrit Joan Car­les I, d’altra banda judi­cis que esquit­xen Podem i, de retruc, poden afec­tar la gover­na­bi­li­tat espa­nyola. Un any en què s’espera la immi­nent com­pa­rei­xença d’una de les pro­ta­go­nis­tes de l’afer estel·lar de la tem­po­rada judi­cial: Corinna Lar­sen. Una decla­ració mediàtica que fa tre­mo­lar i aixeca grans expec­ta­ti­ves a l’hora de saber amb pèls i senyals detalls de la monar­quia espa­nyola.

Debi­li­tat del poder judi­cial que davant de la immensa con­fusió que vivim hau­ria d’estar força més orde­nat, com sí que ho està en altres països com ara Holanda, on a hores d’ara els tri­bu­nals ja han jut­jat les irre­gu­la­ri­tats de les residències de gent gran. Aquí s’estan tra­mi­tant.

Caldrà veure la set­mana vinent quan el pre­si­dent Torra sigui jut­jat al Suprem per deso­bediència. Amb el vere­dicte veu­rem si es tracta d’una debi­li­tat judi­cial o de man­dats polítics...