Premi al rigor i a l’emoció

Els Glo­bal Fine Art Awards, el que serien els Oscar de les arts, ens han donat una de les poques ale­gries d’aquest annus hor­ri­bi­lis. El comitè d’experts d’aquests pre­mis ha selec­ci­o­nat dos pro­jec­tes cata­lans per con­fi­gu­rar la llista de les 116 millors expo­si­ci­ons que s’han pre­sen­tat aquest any a tot el món. En la cate­go­ria d’art antic, apa­reix Art pri­mer. Artis­tes de la pre­història, que l’equip del Museu d’Arque­o­lo­gia (MAC) ha tirat enda­vant amb pocs recur­sos però amb molta ima­gi­nació i sen­si­bi­li­tat. I en la cate­go­ria d’expo­sició d’un artista con­tem­po­rani en actiu, hi tro­bem No em sents, de Nalini Malani, que s’ha con­ver­tit en un autèntic refugi per refer-se men­tal­ment i sen­ti­men­tal­ment d’aquesta rea­li­tat tan des­pi­e­tada. Amb­dues pro­pos­tes, que encara estan ober­tes (però, compte, que es tan­ca­ran aquest novem­bre ja maleït per una altra atu­rada cul­tu­ral que als únics que no afecta és als museus), són fina­lis­tes d’aquests pres­ti­gi­o­sos guar­dons i es dis­pu­ten el màxim reco­nei­xe­ment amb les ins­ti­tu­ci­ons més pode­ro­ses: Bri­tish, Tate, Metro­po­li­tan... El vere­dicte es donarà a conèixer la pri­ma­vera del 2021. Però gua­nyar ja han gua­nyat per tot el que han apor­tat a la soci­e­tat quan aquesta més ha neces­si­tat, i con­ti­nua neces­si­tant, una oferta cul­tu­ral rigo­rosa i emo­ci­o­nant.