Cal el 14-F

Hi ha coin­cidència que a Cata­lu­nya les elec­ci­ons han de ser com més aviat millor. Polítics del govern i de l’opo­sició, peri­o­dis­tes i bona part de l’elec­to­rat con­si­de­ren que la legis­la­tura s’ha aca­bat i cal saba nova. La data del 14 de febrer és llu­nyana, tot i que fins ara és un objec­tiu. L’actual govern no dona per a gaire més d’allò que ha mos­trat. L’actual situ­ació del govern és poc opti­mista per temps, pes­si­mis­tes amb un pre­si­dent a l’exili, un altre d’inha­bi­li­tat i l’actual en fun­ci­ons fent fei­nes urgents i de dia a dia.

En els pas­sa­dis­sos de la política –ara telemàtics i poc pre­sen­ci­als–, se sen­ten rumors que a causa de la pandèmia no es pot asse­gu­rar el cent per cent la cele­bració del 14-F. Són mol­tes les veus que con­si­de­ren que s’hau­ran de retar­dar i fer més enda­vant com va pas­sar a Galícia i Euskadi. Con­tun­dent i allu­nyat dels rumors, el síndic de greu­ges, Rafael Ribó, ha publi­cat un informe sobre la garan­tia del dret de sufragi indi­cant que s’hau­ria d’ampliar la jor­nada elec­to­ral a dos dies con­se­cu­tius. Ribó pro­posa un acord de país entre el govern i els can­di­dats sobre els cri­te­ris objec­tius, sani­ta­ris i cons­ti­tu­ci­o­nals per a un pos­si­ble ajor­na­ment. És a dir, fer les elec­ci­ons més enda­vant a causa de la pandèmia. El virus està fent can­viar els cos­tums i seria un altre mal tràngol haver de modi­fi­car el sa cos­tum elec­to­ral de vota­ci­ons domi­ni­cals encara que nevi, plo­gui, faci fred o calor.

Tot­hom està d’acord que les elec­ci­ons són molt impor­tants. Han de defi­nir el paper de tots, mal­grat que en l’ambi­ent gene­ral elec­to­ral es nota man­dra i dis­po­sició per aga­far-se a qual­se­vol afer i ajor­nar-les. No hi ha ale­gria elec­to­ral. En els par­tits ningú dona per fet res. Les primàries estan a mig fer tot que hi ha over­bo­oking per anar a les llis­tes. Amb mas­ca­reta, amb distància, en dos dies elec­to­rals o com sigui. Cal que hi hagi 14-F. És con­ve­ni­ent.