La campanya més bruta?

Ho va anun­ciar Gabriel Rufián durant el debat de pres­su­pos­tos al Con­greso, la del 14-F serà “la cam­pa­nya més bruta de la història” i, fran­ca­ment, la pers­pec­tiva fa una man­dra infi­nita. No sé si volia dir que s’haurà de par­lar de la indu­mentària de Laura Borràs, la can­di­data de Junts, o de la sob­tada con­nivència amb el fei­xisme del vice­pre­si­dent del Par­la­ment Josep Costa o dels dipu­tats de Demòcra­tes. Fran­ca­ment, diria que no cal ser tan cre­a­tiu per diri­mir què pot ofe­rir l’inde­pen­den­tisme als cata­lans durant els pròxims anys en ter­mes de govern de les engru­nes de l’auto­no­mia, de progrés en el pro­jecte per a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya i de reha­bi­li­tació dels quasi 3.000 cata­lans que estan sent repre­sa­li­ats per l’Estat arran del referèndum de l’1 d’octu­bre, inclo­sos els pre­sos i els exi­li­ats polítics. A la immensa majo­ria de les per­so­nes que han omplert les mani­fes­ta­ci­ons d’este­la­des durant la dar­rera dècada no els mou­ran de casa el pròxim 14-F cap de les seves bata­lle­tes, les seves manies, els seus odis, els seus sec­ta­ris­mes, els seus greu­ges per­so­nals, les seves misèries, els interes­sos de par­tit, ni els mer­ders que siguin capaços de mun­tar a Twit­ter, als mit­jans o a Salsa Rosa. El que volen és saber com, amb qui i amb quin pro­grama volen gover­nar després de les elec­ci­ons, com pen­sen defen­sar l’amnis­tia dels repre­sa­li­ats, com pen­sen defen­sar i valo­rar el que va pas­sar l’1 i el 3 d’octu­bre de 2017, com pen­sen avançar cap a l’exer­cici del dret a l’auto­de­ter­mi­nació i quina mena de república cata­lana aspi­ren a cons­truir entre tots. La resta, si us plau, que se l’estalviïn.