XII Legislatura

Aquesta set­mana s’ha extin­git la XII Legis­la­tura del Par­la­ment de Cata­lu­nya, la segona con­se­cu­tiva amb una majo­ria abso­luta de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes. La pri­mera va ser­vir per recórrer la via democràtica per exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya i mos­trar a tot­hom qui ho hagi vol­gut veure la reacció vio­lenta, ven­ja­tiva i tota­litària de l’Estat espa­nyol. La segona no ha ser­vit per a res o, més ben dit, ha ser­vit per cons­ta­tar que la desunió, els recels i l’ego­isme de par­tit són el prin­ci­pal ene­mic dels mili­ons de cata­lans de dife­rents ide­o­lo­gies que aspi­ren a acon­se­guir la inde­pendència com a via natu­ral per cons­truir el millor país pos­si­ble per als seus ciu­ta­dans. Ha estat la legis­la­tura del 155, de les tres inves­ti­du­res impe­di­des per la repressió de l’Estat (Puig­de­mont, Sánchez, Turull) i del pre­si­dent inha­bi­li­tat (Torra), cert, però també la de la falta d’estratègia, la frac­tura política i l’insult dins l’inde­pen­den­tisme. Les elec­ci­ons del 14-F ja estan con­vo­ca­des, les enques­tes con­ti­nuen par­lant d’una majo­ria de l’inde­pen­den­tisme, abso­luta però repar­tida, i la pre­gunta és com serà i per a què ser­virà la XIII Legis­la­tura del Par­la­ment. Saben que gua­nya­ran, però que no ho faran sols, que serà una majo­ria com­par­tida, que es neces­si­ten. Expli­quin en què han avançat aquests tres anys: en el diàleg amb l’Estat, en la con­fron­tació, en les estruc­tu­res d’Estat, en la com­pli­ci­tat inter­na­ci­o­nal, en mos­trar els bene­fi­cis de la República per a la gent, en exhi­bir un govern esta­ble i efi­ci­ent. Dedi­quin els mítings de cam­pa­nya a expli­car això i sobre­tot a expli­car en què, com i amb qui pen­sen avançar els pro­pers anys. Perquè, si només s’insul­ten, ja em diran per què cal­dria moles­tar-se a anar a votar-los.