Repressió en 3D

Ha pas­sat com una espurna més en el famós xoc de trens que és el con­flicte de sobi­ra­nies entre Cata­lu­nya i Espa­nya, però la sentència del Tri­bu­nal d’Apel·laci­ons de Brus­sel·les que rebutja l’extra­dició del con­se­ller Lluís Puig és demo­li­dora per a la cre­di­bi­li­tat de l’Estat espa­nyol en el món democràtic, perquè retrata en 3D i alta defi­nició la incon­sistència del seu estat de dret. Ho fa quan esta­bleix la incom­petència del Tri­bu­nal Suprem per per­se­guir Puig (i la resta d’exi­li­ats polítics cata­lans) i també quan plan­teja dub­tes rao­na­bles sobre la falta d’impar­ci­a­li­tat del judici que se li faria a Espa­nya i el risc de vio­lació de la pre­sumpció d’innocència. Que la fis­ca­lia belga –extensió de l’espa­nyola en aquest procés– no hagi recor­re­gut a una ter­cera instància reforça la sentència, que és apli­ca­ble al pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i els con­se­llers Clara Pon­satí i Toni Comín i podria afec­tar els pre­sos polítics cata­lans, con­dem­nats pel mateix tri­bu­nal i en con­di­ci­ons de cre­di­bi­li­tat del procés idènti­ques. Més enllà de les con­seqüències pràcti­ques, la sentència cons­tata l’existència d’una frac­tura impor­tant entre la juris­dicció euro­pea i l’espa­nyola. En paral·lel, el retorn de l’exili del mem­bre del CDR Adrià Car­rasco posa en relleu el mun­tatge de la Guàrdia Civil, la fis­ca­lia i l’Audi­en­cia Naci­o­nal, que el per­se­guien per rebel·lió, sedició i ter­ro­risme, i tot ple­gat encaixa en els dub­tes i la con­clusió de la sentència belga i debi­lita l’estratègia espa­nyola de repressió judi­cial d’un con­flicte polític en el con­text del seu entorn democràtic. Un entorn que assis­teix amb nor­ma­li­tat al pri­mer referèndum d’auto­de­ter­mi­nació a Escòcia (2014) i a la pos­si­bi­li­tat d’una segona con­sulta, i que s’ha de fre­gar els ulls quan veu pre­sos i exi­li­ats polítics en un país de la Unió Euro­pea i mani­fes­tos sig­nats per qua­tre pre­mis Nobel de la pau (Jody Willi­ams, Mai­read Cor­ri­gan, Shi­rin Ebadi, Adolfo Pérez Esqui­vel) i cin­quanta per­so­na­li­tats inter­na­ci­o­nals més recla­mant-li a Espa­nya l’amnis­tia per als “repre­sa­li­ats” i un diàleg sense con­di­ci­ons amb Cata­lu­nya que per­meti als cata­lans deci­dir el seu futur polític democràtica­ment.