Hipocresia, ètica i Covid-19

D’aque­lla lle­ta­nia que de la Covid en sor­tiríem millors per­so­nes, ens en vam mal­fiar de seguida. Els aplau­di­ments del ves­pre sonen ara com l’aigua de la pluja, que cau i s’escola, car­rer avall, pels desaigües. I no és només per la falta de res­pecte pel per­so­nal sani­tari, que també, sinó per tot ple­gat una mica. Des de l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, que diu que no fa res mal fet en mar­xar de cap de set­mana a poques hores del con­fi­na­ment muni­ci­pal, fins a l’alcalde de Riu­doms, que es vacuna per no mal­gas­tar la sisena dosi d’un vial. No han fet res mal fet, diuen. Però que no els han ense­nyat mai allò d’actuar donant exem­ple? Han de ser jus­tos i ens hi hem de poder emmi­ra­llar. No els dema­nem que siguin màrtirs, només que actuïn com ciu­ta­dans res­pon­sa­bles, no com els qui con­ser­ven pri­vi­le­gis here­tats o adqui­rits de nou. Però al pòdium de la falta d’ètica de la pandèmia hi ha les far­macèuti­ques. Després de reco­llir bene­fi­cis mili­o­na­ris a la borsa amb l’anunci dels seus vac­cins (visca la ciència i més recur­sos per a recerca!), ara ajus­ta­ran les dosis perquè no sobri ni una gota (ni la gota de l’alcalde de Riu­doms) i, com que nego­cien direc­ta­ment amb els ter­ri­to­ris, la cobra­ran a dife­rent preu a Europa i a Sud-àfrica, on hau­ran de pagar la d’Astra­Ze­neca fins a 2,5 vega­des més cara. Ver­go­nya!