Opinió

opinió

El poder derivat de l'èxit

Tots els presidents dels EUA des de Truman emprenen guerres d'intervenció arreu del món sense declarar-les obertament i sense obtenir l'aprovació del legislatiu

La cobertura sota la classificació de secret de moltes accions militars i polítiques dóna una excessiva impunitat a l'executiu sense suficient control i contrapès

Al 1942 s'assaja amb èxit la pri­mera reacció atòmica a la Uni­ver­si­tat de Chi­cago per Enrico Fermi. Això demos­tra la via­bi­li­tat de desen­vo­lu­par una bomba atòmica amb fins mili­tars.

El pre­si­dent Roo­se­velt, en plena guerra al Pacífic i a Europa, deci­deix enge­gar el Pro­jecte Man­hat­tan, que col·loca sota con­trol mili­tar per pre­ser­var-ne el secret i pro­te­gir-ne el con­trol. Més de 300.000 per­so­nes hi par­ti­ci­pen, no es demana finançament al Congrés i el pro­jecte es manté en secret. De fet el vice­pre­si­dent Tru­man només el coneix quan mor el pre­si­dent Roo­se­velt i arriba ell mateix a la Pre­sidència. Els ingents fons públics neces­sa­ris són deri­vats del pres­su­post de Defensa, la guerra fa pos­si­ble que no arri­bin a ser cone­guts ni pel govern. El pro­jecte dis­posa d'un direc­tor científic, Robert Oppen­hei­mer, i d'una direcció ope­ra­tiva coman­dada pel gene­ral Gro­ves que té línia directa amb el pre­si­dent.

Al juliol de 1945 es fa un assaig amb èxit i és per tant pos­si­ble la uti­lit­zació mili­tar de la bomba de manera imme­di­ata. La guerra amb Ale­ma­nya i Itàlia ja ha aca­bat però el Japó encara resis­teix. El debat als comitès científic i mili­tar del pro­jecte és si s'ha d'uti­lit­zar con­tra un objec­tiu civil, si s'ha d'avi­sar prèvia­ment del seu ús, si s'ha de fer un assaig sense vícti­mes que demos­tri la seva potència, qui­nes són les res­pon­sa­bi­li­tats polítiques de no uti­lit­zar una arma que ha cos­tat mils de mili­ons de dòlars i que pot ser la causa de vícti­mes mili­tars ame­ri­ca­nes a la guerra amb el Japó si no s'uti­litza i aquesta s'allarga... S'entra en una dinàmica en què els deci­sors són con­di­ci­o­nats per les deci­si­ons ja pre­ses, perquè no es tracta de fer el millor pel país sinó el que menys per­ju­dica els interes­sos dels que han por­tat les coses fins a aquest punt. Es pren la pit­jor decisió i la bomba es llança a Hiros­hima i Naga­saki l'agost de 1945, moren a la pri­mera explosió 70.000 per­so­nes i a la segona, 40.000.

En enda­vant res ja no serà igual. La Cons­ti­tució dels EUA esta­bleix que el Pre­si­dent és el coman­dant en cap de l'exèrcit en temps de guerra i això fa creure a Tru­man que pot diri­gir la política en base a aquests poders extra­or­di­na­ris que vol exer­cir de manera ordinària. Les vagues de la indústria i el fer­ro­car­ril de 1946 a 1950 pretén resol­dre-les per mesu­res poli­ci­als, mili­ta­rit­zació i estat d'emergència, fent ús d'uns poders abu­sius res­pecte dels que li atorga la Cons­ti­tució. La guerra de Corea al 1952 es fa sense apro­vació del Congrés i sota el teòric man­dat de les Naci­ons Uni­des quan Corea del Nord enva­eix la del Sud. La guerra s'ini­cia abans de tenir l'apro­vació del Con­sell de Segu­re­tat al qual no hi és l'URSS per la presència de Taiwan, però el fet és que la guerra no és mai votada al Congrés. Viet­nam és una repe­tició de Corea. El pre­si­dent John­son, després de l'atac ame­ricà al golf de Tonkín i de la res­posta de Viet­nam del Nord l'agost de 1964, comu­nica al Congrés que defen­sarà Viet­nam del Sud en base al Trac­tat de Defensa mútua del sud-est asiàtic, és a dir, es demana auto­rit­zació per con­ti­nuar una acció mili­tar ja ini­ci­ada que esdevé una guerra de ter­ri­bles con­seqüències. El prin­cipi d'actu­ació és el mateix: una vegada ini­ci­a­des les acci­ons mili­tars, el pre­si­dent, en tant que cap de l'exèrcit, deci­deix sense el con­trol for­mal del Congrés l'abast de la guerra i la mobi­lit­zació dels recur­sos per man­te­nir-la.

Tots els pre­si­dents des de Tru­man empre­nen guer­res d'inter­venció arreu del món sense decla­rar-les ober­ta­ment i sense obte­nir l'apro­vació del legis­la­tiu. Gre­nada, Cuba, Panamà, Iran, Etiòpia, etcètera, són exem­ples clars que les prer­ro­ga­ti­ves de coman­dant en cap de l'exèrcit són abu­sa­des per pro­jec­tar el poder dels EUA, esde­vin­guts pri­mera potència del món.

El con­trast res­pecte del pre­si­dent Wil­son, que veu refu­sar pel Congrés l'entrada dels EUA a la Soci­e­tat de Naci­ons al 1919 en raó a la cessió de sobi­ra­nia que sig­ni­fica per als EUA l'obli­ga­to­ri­e­tat d'inter­venció mili­tat en cas de decisió d'aquell orga­nisme inter­na­ci­o­nal, és radi­cal. És el poder que es deriva de l'ús de la guerra com a eina política que deter­mina sense cap con­trol el pre­si­dent que deci­deix ini­ciar-la o man­te­nir-la.

La cre­ació dels ser­veis de segu­re­tat CIA, NSA, etcètera, i la cober­tura sota la clas­si­fi­cació de secret de mol­tes acci­ons mili­tars i polítiques dóna una exces­siva impu­ni­tat a l'exe­cu­tiu sense sufi­ci­ent con­trol i con­trapès. Sig­ni­fica a la pràctica la negació del prin­cipi que el poder legis­la­tiu està per sobre de l'exe­cu­tiu i esta­bleix i defi­neix els límits d'aquell. Hi ha un abast dife­rent entre el poder dels pre­si­dents ame­ri­cans de la segona mei­tat del segle XX a la política inte­rior i l'exte­rior, que es deriva de l'auto­as­sig­nació del rol de coman­dant en cap de l'exèrcit en guer­res que no es decla­ren i acci­ons secre­tes i enco­ber­tes fetes amb impu­ni­tat. Això no suc­ce­eix igual a la política inte­rior, on els ciu­ta­dans i els con­gres­sis­tes con­tro­len de prop l'acció de l'exe­cu­tiu.

És la con­seqüència ine­vi­ta­ble del poder d'una nació que esdevé la pri­mera potència del món, de la mateixa manera que el Senat romà donà pas, amb Cèsar, al govern d'empe­ra­dors abso­luts i l'Assem­blea fran­cesa dóna pas amb Napoleó a l'imperi. L'èxit de l'exe­cu­tiu porta a l'excés i l'abús del seu poder. La solució és difícil però el mal és cert i històrica­ment com­pro­va­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia