Pensant en l'endemà

Aquesta set­mana la paraula més pro­nun­ci­ada és mobi­lit­zació i a hores d'ara sem­bla ser que serà unitària i, fruit d'això, també mul­ti­tu­dinària. Però crec que ens equi­vo­caríem si penséssim que amb això ja hem com­plert. Per això entenc que la feina de veri­tat comença l'endemà. Per què jo no em con­formo amb la paraula de Zapa­tero que tot s'aca­barà arre­glant. Ni em con­formo ni me'l crec. Pot­ser ara ja toca par­lar de veri­tat del dret a deci­dir. Par­lar ober­ta­ment d'inde­pendència i fer la peda­go­gia i divul­gació necessària perquè tot­hom pugui opi­nar i pro­nun­ciar-se. Fra­cas­sada i avor­tada l'aspi­ració d'una Espa­nya fede­ral tenint clar a més que no asso­li­rem lo con­cert econòmic l'única via pos­si­ble per acon­se­guir justícia econòmica i política per al nos­tre poble és l'auto­de­ter­mi­nació. Crec que si els mit­jans fes­sin lo paper que els toca, aquesta fita seria pos­si­ble. La majo­ria dels mit­jans, però, és curiós, van res­sal­tar la con­sulta feta per la Dia­go­nal amb un dotze per cent de par­ti­ci­pació i un pres­su­post de tres mili­ons d'euros i ara, la majo­ria des­le­gi­ti­men i fins i tot igno­ren les con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes, amb un tant per cent de par­ti­ci­pació molt més ele­vat i amb pres­su­post zero. Això sí, amb lo curro impres­si­o­nat de molta gent anònima. Vull també denun­ciar la demagògia barata de les decla­ra­ci­ons polítiques que ens volen ven­dre que mai no havíem tin­gut tant auto­go­vern. Suposo que aquesta gent mai no havien tin­gut ordi­na­dor, ni telèfon mòbil, ni xofer, ni sous tan sucu­lents, i no em refe­reixo sols als de Madrid, sinó als que estan a Madrid amb el vot dels cata­lans. Menció espe­cial també per a aque­lla gent que cri­tica lo docu­men­tal Adéu, Espa­nya? per poc con­tras­tat. Són los matei­xos que mai no han cri­ti­cat la mar­gi­nació i menys­preu del poder esta­tal envers el nos­tre país. Últi­ma­ment he hagut de dir adéu amb molt de sen­ti­ment a per­so­nes esti­ma­des i pro­pe­res. Espero i desitjo poder dir aviat, sense rancúnia, però amb fer­mesa i con­vicció, adéu, Espa­nya.