LA COLUMNA
La casa de Freud
En el número 19 de la llarguíssima Bergasse de Viena, destaca sobre el gris de la pedra d'un immens casalot una ondulant banderola vermella amb cinc lletres blanques: FREUD. És l'únic emblema visible de la casa-museu dedicada al pare de la psicoanàlisi (1856-1939).
En el primer pis d'aquest immoble sever, on el doctor Sigmund Freud va tenir-hi l'habitatge, l'estudi i la consulta durant quaranta-set anys, s'hi troben prou elements per evocar la seva presència: la placa –Prof. Dr. Freud– de la porta d'entrada reforçada per dins amb grans barres de ferro; el vestíbul amb els penjadors, el barret, el bastó i les maletes; la sala d'espera amb butaques i cadires de vellut vermell, quadres i diplomes a totes les parets i una prodigiosa col·lecció d'estatuetes gregues, romanes i egípcies; la sala de visites amb l'estufa de ceràmica i la cadira dissenyada expressament per suportar el cos del neuròleg durant les llargues hores d'atenció als pacients; l'estudi amb els llibres, els papers, les fotografies de família, les ulleres i els objectes de tocador... I, en un recinte contigu, l'audiovisual amb les filmacions íntimes de la vida quotidiana, les visites i les excursions de Freud comentades per la seva filla Anna.
L'any 1939, Freud va haver d'abandonar aquesta casa per força, encalçat pels nazis que ja havien cremat els seus llibres a la plaça pública i que acabaven d'annexionar-se triomfalment el país. Va fugir a Londres, on viuria dotze mesos, abans de morir-hi als 83 anys. Allà, al número 20 de Maresfield Gardens, s'hi ha creat una altra casa-museu on s'hi han traslladat els objectes més preuats del patrimoni, com ara el famosíssim divan. Però és a la casa ara mig despullada de Viena on Freud va viure de debò, sempre incòmode segons diuen, però també feliç, com ho revela la frase que va dir en el moment de partir cap a l'exili: “L'alegria per l'alliberament es troba barrejada amb la tristesa perquè, malgrat tot, m'he estimat molt la presó de la qual acabo de sortir”.
