D’alarma a atzar

Un ciu­tadà de Sevi­lla ha obtin­gut l’Euro­milió. Les pos­si­bi­li­tats de gua­nyar el sor­teig euro­peu eren increïble­ment escas­ses però jugava sobre més segur que si no es vacu­nava de la Covid. Tenia menys pos­si­bi­li­tats d’emma­lal­tir per la vacuna que li han admi­nis­trat que de gua­nyar el milió d’euros. Ningú ho diria, amb el des­ga­vell infor­ma­tiu far­ma­cològic, la gestió esta­tal de la vacu­nació i fins i tot les pre­vi­si­ons per quan s’aixe­qui l’estat d’alarma. Han hagut de sor­gir asso­ci­a­ci­ons de científics a defen­sar la vacu­nació com a millor i única eina fia­ble con­tra la pandèmia! Un remei del segle XXI, creat per l’avançada ciència, fent-ne estu­dis pre­vis, assa­jos i ana­lit­zant les con­train­di­ca­ci­ons que tot medi­ca­ment té. Perquè l’altra opció de superar la pandèmia seria un anacrònic aïlla­ment social, ideat al segle XIX i que garan­teix mor­ta­li­tats mas­si­ves de fa dos i tres segles.

En un any de pandèmia hem estat pen­dents dels epi­demiòlegs, i dar­re­ra­ment, dels far­macòlegs, que ens situen el debat de la vacu­nació al seu lloc. Un dels perills de la pròxima deses­ca­lada i de la recu­pe­ració econòmica poste­rior seria haver d’estar pen­dent dels jut­ges.

Pedro Sánchez ha estat incapaç de dotar les auto­no­mies d’una eina de govern més eficaç per fixar res­tric­ci­ons locals i pun­tu­als de la mobi­li­tat, o bé tocs de queda o con­fi­na­ments deli­mi­tats per atu­rar brots després del 9 de maig. Les lleis de salut pública esta­tal o autonòmiques no per­me­ten mesu­res tan efi­ca­ces i con­tun­dents per a algun ter­ri­tori con­cret, que seran de fàcil recurs judi­cial per part dels sec­tors econòmics afec­tats. A l’estiu ja hi va haver reso­lu­ci­ons incom­pren­si­bles o con­tra­dictòries en ter­ri­to­ris veïns de tri­bu­nals con­ten­ci­o­sos o supe­ri­ors de justícia. I, vist l’elec­to­ra­lisme econòmic de Sánchez, tam­poc no es pre­veu que el repar­ti­ment de fons euro­peus per a la recu­pe­ració econòmica hagi de res­ca­tar col·lec­tius soci­als ben cas­ti­gats per la crisi, sinó més aviat afa­vo­rir recon­ver­si­ons de sec­tors pen­dents d’afron­tar els deu­res feia anys.