Un món en guerra

Ningú no posarà en dubte que l’eco­no­mia política està direc­ta­ment rela­ci­o­nada amb els con­flic­tes bèl·lics i amb els dese­qui­li­bris gene­rals d’un país o d’un ter­ri­tori. Els meus fills hau­ran vis­cut cin­quanta anys sense haver vist cap guerra a casa nos­tra i als països dels vol­tant; serà la pri­mera vegada en vint segles que això es pro­du­eix. No obs­tant això, si sor­tim de l’Europa occi­den­tal, ens tro­bem amb una quan­ti­tat de con­flic­tes que no per­me­ten dir que el món està en pau.

Hi ha dues situ­a­ci­ons que creen pro­ble­mes econòmics i polítics. La pri­mera situ­ació és la de la guerra amb canons, míssils i tota l’enderga mili­tar, que només ser­veix per matar el veí o el qui no t’agrada. A la meva joven­tut havia mort guat­lles i conills, però em sem­bla que la com­pa­ració no és vàlida. La segona situ­ació és aque­lla en la qual, tot i no haver-hi una guerra estricta, hi ha un dese­qui­li­bri polític i econòmic.

Em per­me­tran que faci una relació dels països que incloc dins d’aquesta situ­ació: la quasi tota­li­tat del Pròxim Ori­ent, però espe­ci­al­ment Israel, Pales­tina, Síria i el Iemen. En països asiàtics tenim guerra a l’Afga­nis­tan i a Birmània; a Amèrica tenim Mèxic amb els seus nar­co­tra­fi­cants, els països de l’Amèrica Cen­tral que estan com estan: Hon­du­res que no ens dona cap satis­facció, Veneçuela amb la dic­ta­dura del gene­ral Maduro, Colòmbia que no acaba de liqui­dar les FARC i m’aturo. A l’Àfrica tenim guerra a Somàlia, el Sudan, Mali i pot­ser també en altres estats, però rebem molt poca infor­mació d’aquell con­ti­nent

Com a països amb dese­qui­li­bri econòmic i polític, que vol dir que qual­se­vol dia es poden dedi­car a matar-se els uns als altres, podem citar l’Iran, alguns països afri­cans que no sé quins són però que segur que hi són, el Bra­sil de Bol­so­naro, l’Equa­dor, Perú i Xile i alguns més que em dec dei­xar. Però els tele­notícies dedi­quen un gran espai a par­lar de la Covid-19 i segui­da­ment dels nom­bro­sos assas­si­nats i crims que s’han produït en el nos­tre ter­ri­tori. El món no està en pau i en aques­tes con­di­ci­ons resulta difícil tirar enda­vant pro­jec­tes que són fona­men­tals per a una represa econòmica orde­nada. Esmento el pro­blema etern de l’Àfrica, amb el males­tar al Magreb i els països que ens envien els seus emi­grants, que algun dia s’haurà de plan­te­jar seri­o­sa­ment per part de països que tenen plena la guar­di­ola, i el Pròxim Ori­ent, un altre pro­blema que té molts anys d’existència, i els que vin­dran. L’Amèrica Cen­tral i l’Amèrica del Sud no se’n sur­ten de cap de les mane­res. Fa molts anys que pro­ven de situar-se en un ter­reny de pro­gressió i de bona eco­no­mia, però demos­tren un cop més que la seva cul­tura i la seva estruc­tura social estan encara molt ver­des.

Europa i espe­ci­al­ment els països de la Unió Euro­pea no anem tan mala­ment com la resta, però no som capaços d’anar enda­vant i pren­dre mesu­res que ens per­me­tin actuar amb una uni­tat de cri­teri. La Unió Euro­pea em fa pen­sar un mica en els pro­ble­mes de la Gene­ra­li­tat per crear un govern. Men­tre els països desen­vo­lu­pats amb els EUA al cap­da­vant i els de la UE, després, no siguin capaços d’arri­bar a un acord con­junt, el món no sor­tirà d’aquest ambi­ent de guerra i de dese­qui­li­bri econòmic que tenim ara. Ens fal­ten líders i ens falta capa­ci­tat per tirar a terra acords de la Segona Guerra Mun­dial –que fa setanta-cinc anys que es va aca­bar–, que encara con­di­ci­o­nen el Con­sell de Segu­re­tat de l’ONU i altres orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals.

Recordo aquell minis­tre d’Eco­no­mia i Finan­ces d’un país que patia una severa crisi econòmica, que va expo­sar el seu pro­grama davant d’una selecta assistència i va aca­bar, dient: “Ara, diem tots ple­gats: Pare nos­tre, que esteu en el cel...”