Peatge

Les empre­ses acci­o­nis­tes d'una de les rares auto­pis­tes de peatge que hi ha a Espa­nya, la que uneix Madrid i Toledo, estan molt pre­o­cu­pa­des. Tenen un deute enorme, supe­rior als 400 mili­ons d'euros (pràcti­ca­ment, el que va cos­tar l'auto­pista) i pre­te­nen que sigui el minis­teri de Foment qui se'n faci càrrec. El pro­blema és que quan es va fer el pla de negoci es va cal­cu­lar que aquesta auto­pista la uti­lit­za­rien cada dia uns 17.000 vehi­cles. La xifra real és molt infe­rior: 1.800 vehi­cles. Així s'entén perquè s'acu­mu­len els deu­tes, els pro­ble­mes i les acci­ons judi­ci­als.

El poc ús de l'auto­pista de peatge és com­pren­si­ble. Ningú no paga per gust si pot uti­lit­zar com a alter­na­tiva alguna de les magnífiques auto­vies públi­ques que sol­quen tota la geo­gra­fia espa­nyola, però no la cata­lana.

Tam­poc no hau­ria de sor­pren­dre aquesta acti­tud, força arre­lada, que l'admi­nis­tració no ha d'inter­ve­nir en els nego­cis pri­vats, excepte quan van mala­ment. Perquè, ¿se'n recor­den dels pri­mers moments de la crisi immo­biliària, quan hi va haver intents perquè el govern espa­nyol com­pensés no ja les pèrdues sinó el que alguns cons­truc­to­res espe­ra­ven gua­nyar?

La qüestió de fons, però, és que si l'auto­pista ha fra­cas­sat és perquè no es va pla­ni­fi­car bé. La qüestió de fons és que mol­tes infra­es­truc­tu­res espa­nyo­les són ine­fi­ci­ents i ruïnoses. N'hi ha prou de recor­dar l'aero­port de Ciu­dad Real, amb la pista més llarga d'Europa, que uti­lit­zen dos avi­ons al dia, i sub­ven­ci­o­nats. La qüestió de fons és que tota aquesta inversió es va fer perquè a Espa­nya ningú no vol ser menys que els cata­lans. Gran argu­ment econòmic.