Ai, mare!

Els ana­lis­tes del micro­clima polític madri­leny insis­tei­xen que les elec­ci­ons autonòmiques de demà són unes primàries de mitja legis­la­tura al Congrés dels Dipu­tats, i pot­ser també inter­nes en el PP. Si són un pre­ludi del que vindrà... Díaz Ayuso copia Donald Trump, amb fra­ses engi­nyo­ses però bui­des de con­tin­gut, domini de la fri­vo­li­tat de les xar­xes soci­als i suport mediàtic de les tele­vi­si­ons cen­tra­lis­tes. Gua­nyarà amb pro­pos­tes sim­ples que arri­ben al Madrid dretà i al que passa difi­cul­tats. Rebaixa impos­tos ermant la resta de l’Estat, pro­mou l’edu­cació i la sani­tat pri­va­des sense com­plex i bana­litza el neo­fei­xisme de Vox, a qui jut­ges i esquer­ra­no­sos van fent gran. La dreta tri­omfa a Madrid perquè l’esquerra s’aver­go­nyeix sim­ple­ment d’enten­dre la perifèria, des de l’inde­pen­den­tisme fins a la dreta gallega de Feijóo, pas­sant pel soci­a­lisme valencià i balear.

Pedro Sánchez pri­mer bata­llava con­tra Ayuso i ara s’ha inhi­bit perquè no l’engo­leixi el des­as­tre de Gabi­londo. Igle­sias lluita per no des­a­parèixer de la plaça del Sol, on va néixer el 15-M, i entre tots són incapaços d’engres­car els joves que patei­xen un 40% d’atur, els qui tre­ba­llen a pre­cari o els qui no arri­ben a final de mes pel preu de l’habi­tatge o dels ser­veis energètics bàsics.

Ni el futur imme­diat, quan diu­menge con­clo­gui l’estat d’alarma, ni a mitjà ter­mini, amb els fons euro­peus, albi­ren faci­li­tats. Sánchez ha estat incapaç de ges­ti­o­nar la tran­sició post-estat d’alarma. No s’ha permès a les auto­no­mies fixar tan­ca­ments peri­me­trals o actu­a­ci­ons sobre deter­mi­nats ter­ri­to­ris amb brots sense que la justícia hi pugui dir la seva. Les auto­no­mies dub­ten entre modi­fi­car les res­pec­ti­ves lleis de salut pública. L’epi­sodi del Segrià de l’estiu pas­sat es pot repe­tir els pròxims mesos.

A l’horitzó, els fons euro­peus, que poden aca­bar finançant recon­ver­si­ons pen­dents de grans sec­tors, però el repte és reci­clar tre­ba­lla­dors de sec­tors en regressió perquè s’incor­po­rin als emer­gents. El Pri­mer de Maig ens ha recor­dat com de lluny n’estem, encara.