La canícula política

En plena canícula, la ciu­tat pot sem­blar una trampa mor­tal on que­dar-se és un suplici difícil de supor­tar. I de fet, una gran quan­ti­tat de bar­ce­lo­nins i bar­ce­lo­ni­nes espe­ren de manera dele­rosa els dies de vacan­ces, o si més no el cap de set­mana, per fugir de l'asfalt. Però el cert és que a l'estiu Bar­ce­lona mos­tra la seva cara més fresca. Només cal inves­ti­gar una mica per des­co­brir com les famílies apro­fi­ten els molts avan­tat­ges que suposa viure a la capi­tal cata­lana. La pis­cina de l'Eixam­ple, situ­ada al bell mig de la ciu­tat i en un inte­rior d'illa, o l'estany del parc de la Cre­ueta del Coll són dos exem­ples de remu­llada impres­cin­di­ble. Les ses­si­ons de cinema a la fresca són un luxe que es poden tro­bar en diver­sos indrets de la ciu­tat però que al fos­sar del cas­tell de Montjuïc aga­fen la màxima expressió de la volup­tu­o­si­tat esti­uenca. Sopars amb les estre­lles per con­vi­da­des a l'obser­va­tori o mil acti­vi­tats. Tot això es pot gau­dir a Bar­ce­lona i encara més. Fins i tot un o una es pot obli­dar de la dis­sor­tada política cata­lana. La calor i la xafo­gor mete­o­rològica són com­ba­ti­bles. La política comença a ser angoi­xant. Però pot­ser cal menys ven­ti­la­dor i una mica més d'aire fresc.