Més lluny que el 23-F

Diguem-ho pel seu nom: impe­dir que un poble exer­ceixi el seu dret a l’auto­de­ter­mi­nació és de les coses més vils, reac­cionàries i auto­ritàries que es poden fer en política. Es pot impe­dir de forma activa, envi­ant-hi els poli­cies a pegar els votants i dete­nir i cas­ti­gar els seus polítics, com han fet al llarg de la història governs com l’espa­nyol, el serbi, el turc, el rus o el xinès. O es pot impe­dir de forma pas­siva, sense fer dete­nir ningú però blo­que­jant el camí amb excu­ses estúpides, reque­ri­ments impos­si­bles i com­pa­ra­ci­ons inde­cents. Dis­sabte, un dels líders intel·lec­tu­als de Podem, Juan Car­los Mone­dero, s’ale­grava de l’indult que pre­para el govern espa­nyol perquè, segons ell, farà atu­rar la via uni­la­te­ral, igual que els indults del 23-F –afe­gia– van eli­mi­nar del tot el risc d’un cop d’estat fei­xista. Com­pa­rar l’exer­cici de l’auto­de­ter­mi­nació amb aquell cop mili­tar ofe­reix un retrat molt exacte de l’altura intel·lec­tual de qui fa la com­pa­ració i dels qui el seguei­xen ale­gre­ment pen­sant-se que són d’esquer­res. El que volen per a Pales­tina o el Sàhara Occi­den­tal no ho volen per a Cata­lu­nya, on pre­fe­rei­xen que les mani­o­bres peni­tenciàries i un ús intel·ligent de les polítiques repres­si­ves facin desis­tir els cata­lans. Són lluny d’aque­lla esquerra com­ba­tiva del 23-F. Hi ha una anècdota mera­ve­llosa del 23-F expli­cada per José Luis López Bulla, lla­vors al cap­da­vant de CCOO a Cata­lu­nya: va ofe­rir a Pujol pro­te­gir el Palau de la Gene­ra­li­tat amb 500 afi­li­ats del sin­di­cat. Pujol, ate­mo­rit, va pen­sar que allò seria vist com una invi­tació als enfron­ta­ments vio­lents i va decli­nar l’oferta. Una història que pot­ser ara ens sona. Avui posa­rien López Bulla en una presó per sedició, i pot­ser arri­ba­ria el govern Sánchez per ofe­rir-li un indult amb la con­dició que aban­donés la seva uni­la­te­ra­li­tat. El més curiós de tot ple­gat és que Mone­dero prové d’un entorn polític que va néixer de la volun­tat d’auto­de­ter­mi­nar-se d’una part de la ciu­ta­da­nia espa­nyola, farta del règim del 78 i desit­jo­sos de cons­ti­tuir-ne un de nou, més democràtic, just, honest i lliure. Que lluny que els queda, allò. Més lluny i tot que el 23-F.