Propera parada: Estrasburg

Que ningú no en tin­gui cap dubte: un dels prin­ci­pals motius que empeny el govern espa­nyol a apro­var els indults als pre­sos polítics cata­lans és el d’inten­tar sua­vit­zar el ridícul que els espera quan es pro­nunciï el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans d’Estras­burg. Des de l’empre­so­na­ment pre­ven­tiu de Cui­xart i Sànchez, dife­rents orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals han denun­ciat que a Espa­nya es vul­ne­ren els drets humans i es per­se­gueix la dis­sidència política. El Grup de Deten­ci­ons Arbitràries de l’ONU, Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, Front Line Defen­ders, l’Orga­nit­zació Mun­dial con­tra la Tor­tura, l’Asso­ci­ació Inter­na­ci­o­nal d’Advo­cats Demòcra­tes, Inter­na­ti­o­nal Trial Watch, el PEN Club Inter­na­ti­o­nal, i aquesta set­mana dues cla­te­lla­des més: l’informe del Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assem­blea Par­la­mentària del Con­sell d’Europa i el Tri­bu­nal Gene­ral de la Unió Euro­pea anul·lant el supli­ca­tori i retor­nant la immu­ni­tat a Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Clara Pon­satí.

Ja són qua­tre els pre­sos polítics (Rull, Turull, Cui­xart i Sànchez) que poden por­tar el seu cas a la justícia euro­pea, perquè el TC ja ha rebut­jat els seus últims recur­sos a la sentència del Suprem. Pin­ten bas­tos per a Espa­nya, i Pedro Sánchez n’és molt cons­ci­ent. Perquè el judici d’Estras­burg no serà sobre el procés català, sinó sobre la justícia espa­nyola i, per extensió, sobre un Estat pre­te­sa­ment democràtic que té pre­sos polítics. Per això té pressa Sánchez amb els indults: per poder dir, quan cai­gui la cla­te­llada del Tri­bu­nal d’Estras­burg, que ell ja ho va cor­re­gir indul­tant-los.