Opinió

Ombres d’agost

‘Pauline à la plage’

“Va creant-se una xarxa d’embolics, enganys, malentesos, esperances i desil·lusions sentimentals

Assu­mint, com deia ahir, que no fem més que repe­tir-nos i essent fidel a la repe­tició, con­ti­nuo la sèrie de pel·lícules esti­uen­ques amb Eric Roh­mer, del qual a les Ombres d’agost de l’any pas­sat vaig escriure a propòsit de Le rayon vert i Conte d’été. De fet, m’és ine­vi­ta­ble tor­nar-ho a fer perquè mol­tes de les seves pel·lícules, a més d’agra­dar-me, pas­sen a l’estiu. Això men­tre que és un cine­asta par­ti­cu­lar­ment de la repe­tició, amb les vari­a­ci­ons d’un argu­ment desen­vo­lu­pa­des en els cicles que cons­ti­tu­ei­xen bona part de la seva fil­mo­gra­fia: un home té una relació amb una dona, però en coneix una altra que el fa dub­tar sobre els seus sen­ti­ments amo­ro­sos, als sis films dels Con­tes morals, con­ce­buts entre els anys sei­xanta i pri­mers dels setanta del segle pas­sat; encara que no hi esti­gui tan defi­nit l’esquema argu­men­tal, una dona no té gaire clars els seus sen­ti­ments (i el desig) als sis films de Con­tes i pro­ver­bis. Pau­line à la plage (1983) forma part d’aquesta sèrie, rea­lit­zada durant els últims anys vui­tanta.

Pau­line (Amanda Lan­glet) és una ado­les­cent que, en un lloc de la costa nor­manda, passa unes vacan­ces amb la seva cosina Marion (Ari­e­lle Dom­basle), força més gran que ella i recent­ment sepa­rada. A la platja, Pau­line coneix Syl­vain, vivint una atracció cor­res­posta que inqui­eta Marion perquè, des­co­brint-los fent mane­tes, se sent res­pon­sa­ble de la cosina ado­les­cent. Les vacan­ces i l’atmos­fera esti­val, però, també afa­vo­rei­xen que Marion no sigui ali­ena al desig. Retro­bant Pierre (Pas­cal Gre­gory), un antic amant que sent que no ha dei­xat d’esti­mar-la, Marion coneix a través seu Henry, que, inter­pre­tat per un actor (Fio­dor Atkine) que sem­pre m’ha tor­bat, és un seduc­tor men­ti­der pel qual sent una passió sob­tada. Com és propi de Roh­mer, va cre­ant-se una xarxa d’embo­lics, enganys, malen­te­sos, espe­ran­ces i desil·lusi­ons sen­ti­men­tals. Demà: La collec­ti­on­neuse (Eric Roh­mer, 1967).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia