Opinió

Ombres d’agost

‘Call me by your name’

“El plaer de l’instant, però, és evanescent i apareix la tristesa

James Ivory és nord-ame­ricà, però, havent adap­tat tan­tes novel·les a Angla­terra, exem­pli­fica l’aca­de­mi­cisme cine­ma­togràfic anglès, cosa que ha dut a bes­can­tar-lo per cer­tes tendències crítiques. Jo mateixa m’he avor­rit amb la pul­cra cal·ligra­fia del seu cinema, però desitjo que el meu text publi­cat ahir traspuï que Una habi­tació amb vis­tes con­ti­nua, ho con­fesso, enci­sant-me: deu tocar-me una tecla íntima d’aque­lles que cos­ten d’expli­car (si no és que el pudor ho impe­deix) i que a la vegada s’ente­nen perquè cadascú té les pròpies. En canvi, no recordo amb emoció Call me by your name, un film que, em consta, té uns efec­tes com­mo­ve­dors i al qual he arri­bat perquè Ivory n’és l’autor del guió, que adapta una novel·la d’André Aci­man. Amb el guió per al film de Luca Gua­dag­nino, Ivory, el 2018 amb 89 anys, va gua­nyar el seu pri­mer Oscar, que li han negat com a direc­tor. Va reco­llir-lo duent una camisa estam­pada amb una imatge malen­co­ni­osa de Timothée Cha­ma­let encar­nant Elio, l’ado­les­cent que, durant un estiu en un lloc inno­mi­nat del nord d’Itàlia, viu el pri­mer amor amb un jove doc­to­rand nord-ame­ricà en arque­o­lo­gia tuto­rit­zat pel seu pare. Gua­dag­nino, amb un estil pre­te­sa­ment modern dife­rent a Ivory, hi va pen­sar perquè va adap­tar Mau­rice, una novel·la ama­gada d’E.M. Fors­ter sobre una relació homoeròtica frus­trada per con­ven­ci­ons morals i clas­sis­tes? L’estiu és del 83. El lloc inno­mi­nat és Crema (d’on és ori­gi­nari Gua­dag­nino) i el seu entorn a la Llom­bar­dia, on es tras­llada la història que la novel·la ambi­enta a la Ligúria. Elio s’ena­mora d’Oli­ver amb la flaire d’un estiu amb frui­tes sabo­ro­ses, com ara préssecs amb usos impre­vis­tos, tau­les ben para­des on fins les mos­ques sem­blen part d’un deco­rat idíl·lic, banys en rie­rols, recor­re­guts pels car­rers estrets de pobles pre­ci­o­sos i peda­la­des en bici­cleta per camps llu­mi­no­sos. El plaer de l’ins­tant, però, és eva­nes­cent i apa­reix la tris­tesa. Tan­ma­teix, tot em sem­bla tan bonic i seduc­tor que m’embafa com un ele­gant anunci per­fu­mat. Demà con­ti­nu­a­rem a la Pia­nura Padana: Il giar­dino dei Finzi Con­tini (Vit­to­rio de Sica, 1970)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia