‘Adieu Philippine’

Aque­lla mirada a càmera de Har­riet Anders­son (que es con­ver­teix en una mirada als espec­ta­dors que la mirem) a Un estiu amb Mònica (1953) va fas­ci­nar els joves cinèfils que van esde­ve­nir els direc­tors de la nou­ve­lle vague. Tant va ser així que molts dels seus actors/per­so­nat­ges també ens miren. Com ahir apun­tava, Jean Vigo em duia cap al seu admi­ra­dor Truf­faut, que a Les 400 coups (1959) home­natja el film de Berg­man amb un car­tell amb la seva actriu abans que Antoine Doi­nel ens miri quan, al final, arriba al mar. Truf­faut ja havia fet que Ber­nar­dette Lafont mirés a càmera al curt Les mis­tons (1957), en què un grup d’ado­les­cents seguei­xen “ena­mo­rats” els movi­ments de la jove Ber­nar­dette (com s’ano­mena la seva intèrpret) durant uns dies d’estiu.

De fet, no he pogut evi­tar pas­sar per Truf­faut abans d’arri­bar a Adieu Phi­lip­pine, pel·lícula de Jac­ques Rozier que faig pre­sent en aques­tes ombres a par­tir del sug­ge­ri­ment del meu amic Àngel: “És ple­na­ment d’estiu, una de les expres­si­ons més joio­ses de la nou­ve­lle vague i em sem­bla força obli­dada.” En la pre­sen­tació del film a la Quin­zena de Rea­lit­za­dors del 1962, Godard va dir una de les seves sentències: “Qui no hagi vist Yve­line Céry ballar un txa-txa-txa amb els ulls cap a la càmera, ja no pot per­me­tre’s par­lar de cinema a Canes.” Yvéline Céry (Lili­ane) no havia fet abans cap pel·lícula ni va fer-ne cap altra. Tam­poc Stéfania Saba­tini (Juli­ette) i Jean-Claude Aimini (Mic­hel), que com­ple­ten un tri­an­gle en estat de gràcia juve­nil. Elles aspi­ren a ser models. Ell és un càmera de tele­visió. Es conei­xen a París i se’n van cap a Còrsega, on gau­dei­xen de l’estiu men­tre juguen, flir­te­gen, pot­ser s’ena­mo­ren. Plens de vita­li­tat, també ho estan de dub­tes, con­tra­dic­ci­ons, incer­te­ses. Quan l’estiu acabi, Mic­hel, reclu­tat com a sol­dat, haurà de mar­xar forçosa­ment a Algèria. És així com l’ombra de la guerra i de la mort passa per aquest film llu­minós i encan­ta­dor. Par­lant d’ombres, aca­ba­rem amb una revisió de Mort a Venècia. Demà: The Most Beau­ti­ful Boy in the World (Kris­tine Lind­trom, Kris­tian Petri, 2021).