Obren la porta del feixisme

El 29 de maig, a la platja del Somor­ros­tro de Bar­ce­lona, van apa­llis­sar un grup d’homo­se­xu­als; el 3 de juliol van assas­si­nar a la Coru­nya i amb gran acar­nis­sa­ment Samuel Luiz. Hi ha grups orga­nit­zats que a les nits sur­ten a caçar qui no els plau per la seva ori­en­tació sexual. Les agres­si­ons homòfobes es repe­tei­xen jus­ta­ment quan les enques­tes situen l’Estat al cap­da­vant dels drets LGTBI i la inte­gració en la diver­si­tat. Però aques­tes agres­si­ons no es pro­du­ei­xen perquè sí; al dar­rere hi ha molta fressa política. Què es busca amb la implan­tació del vet paren­tal? Amb els mis­sat­ges que acu­sen el col·lec­tiu de pederàstia? Amb les cam­pa­nyes con­tra el matri­moni entre per­so­nes del mateix sexe? Diria que rear­mar part de la població que, espe­ro­nada per l’extrema dreta de Vox i amb la con­nivència de la dreta extrema del PP, surt al car­rer a fer guerra. Ho ves­tei­xen de legi­ti­mi­tat moral i les hor­des es veuen com guer­rers puri­fi­ca­dors i res­tau­ra­dors de l’ordre natu­ral de les coses, però en rea­li­tat els mou una molt ben pen­sada estratègia con­tra lleis pro­gres­sis­tes enfo­ca­des a la diver­si­tat i la igual­tat. Pro­te­gits per cer­tes ins­ti­tu­ci­ons que pre­sen­ten els dife­rents com una amenaça latent, alguns d’aquests col·lec­tius han fet de l’odi una jus­ti­fi­cació de la violència i gene­ren inci­dents dia­ris per crear un clima de por i d’alarma social que porti a la clàssica inter­venció d’un poder fort –auto­ri­tari, fei­xista– en aquest cas per tor­nar a l’Espa­nya eterna que tant mal ens ha fet. Exa­gero? Pen­sem cap on s’està decan­tant el debat: cap a l’entelèquia de la segu­re­tat con­tra els drets de les per­so­nes.