Gràcies, eurodiputades

A la Unió Euro­pea, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual. La mei­tat han estat vícti­mes d’asset­ja­ment, una de cada vint ha estat vio­lada, i cada set­mana cin­quanta dones són assas­si­na­des. Repe­teixo: a la Unió Euro­pea, al con­ti­nent que fa ban­dera dels drets humans, de la democràcia i de les lli­ber­tats.

Aquesta set­mana, el Par­la­ment Euro­peu ha fet un pas impor­tant per llui­tar con­tra aquesta xacra: ha apro­vat per majo­ria abso­luta que la violència de gènere entri a for­mar part de la llista de crims euro­peus. Això vol­dria dir que hi hau­ria nor­mes i san­ci­ons penals comu­nes a tot el ter­ri­tori euro­peu, tots els estats mem­bres hau­rien de modi­fi­car i uni­fi­car els seus codis penals en matèria de violència de gènere, encara que hi governi l’extrema dreta. Per enten­dre’n la importància: la violència de gènere pas­sa­ria a ser un delicte greu d’abast trans­fron­te­rer a la UE, com els crims de tràfic de per­so­nes, dro­gues, arma­ment, ciber­de­linqüència o ter­ro­risme.

Ja era hora que s’abordés en l’àmbit euro­peu el femi­ni­cidi. Però no podem can­tar victòria encara, l’última paraula la té la Comissió Euro­pea i ara té tres mesos per res­pon­dre. Els estats que s’hi opo­sin que­da­ran ben retra­tats. No, no ho podem cele­brar encara, però s’ha ini­ciat el camí, i s’ha de reconèixer la tasca silent de les euro­di­pu­ta­des que han fet pos­si­ble que aquesta set­mana el Par­la­ment hi votés a favor després de mesos de feina, entre elles Diana Riba i Giner, qui, per cert, no ha parat fins a fer cons­tar, en tota la pape­rassa par­la­mentària, el cognom de la seva mare. Enho­ra­bona i gràcies.