Que si toca pujada de sou

Als empre­sa­ris espa­nyols ja sabem que només els agra­den els governs de dre­tes, els que legis­len en matèria econòmica ate­nent els seus interes­sos i silen­ci­ant els dels tre­ba­lla­dors. Tenint els amics al favor és més fàcil fer diners a final de mes. Però passa que hi ha una pandèmia i el govern espa­nyol ha apro­vat una pujada del salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal (SMI), el que es reco­neix com a mínim per por­tar una vida en con­di­ci­ons, en 15 euros que els empre­sa­ris cre­uen exces­siu. 15 euros que són 6 ampo­lles de llet, dues dot­ze­nes d’ous i tres qui­los de pata­tes si com­pro bé de preu. Al·leguen que ara no toca, jus­ta­ment perquè la pandèmia va gene­rar una atu­rada gene­ra­lit­zada de l’acti­vi­tat econòmica (que ara molts sec­tors ja han recu­pe­rat tot i que d’altres no) i un incre­ment de preus dels quals es bene­fi­cien jus­ta­ment els que més tenen. És cert que la pujada del SMI afec­tarà sobre­tot les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses perquè són les que menys coixí econòmic tenen, però jus­ta­ment també són les que menys des­pe­ses de per­so­nal supor­ten per les seves dimen­si­ons. Toca apu­jar el SMI en 15 euros i situar-lo en els 965 euros men­su­als perquè les fac­tu­res s’han dis­pa­rat, els ingres­sos no acom­pa­nyen i l’esforç de les famílies cada vegada és més exa­ge­rat.