La gent i la terra (1)

Espero que no els sàpiga greu que allar­gui la Diada Naci­o­nal de Cata­lu­nya. Si no els fa res aquest retard, vol­dria par­lar dels dos fona­ments bàsics per a tota nació i fer-ho des del punt de vista econòmic. Suposo que esta­ran d’acord que els dos ele­ments bàsics són la gent i la terra.

La gent abans que res. I abans que res vol­dria dir una cosa, repe­tida pot­ser en arti­cles ante­ri­ors però que con­si­dero cab­dal i no em sap greu insis­tir-hi: la millor mesura econòmica que es podria pren­dre en aquest moment és acon­se­guir que tots els cata­lans fóssim bones per­so­nes; i em refe­reixo espe­ci­al­ment als delic­tes greus: roba­to­ris, homi­ci­dis, fal­se­dats, o tota la violència rela­ci­o­nada amb dones i infants.

A les esco­les d’admi­nis­tració d’empre­ses bar­ce­lo­ni­nes, com l’IESE o Esade, hi ha assig­na­tu­res d’ètica. Com conec alguns dels pro­fes­sors, goso dir que, aquests, l’ètica la tenen molt pre­sent en les seves acti­vi­tats. Però no estic tan segur que els alum­nes tin­guin el mateix tarannà. Em sem­bla que alguns alum­nes pen­sen més aviat en apren­dre com gua­nyar diners i en conèixer hereus de grans for­tu­nes o de per­so­na­li­tats polítiques.

Això fa una mica de por perquè, tot i que algu­nes d’aques­tes esco­les por­ten molts anys dient que una empresa ha de bus­car el benes­tar de capi­ta­lis­tes i tre­ba­lla­dors, la millora ètica en les empre­ses no ha millo­rat espe­ci­al­ment. Les empre­ses estan for­ma­des per capi­tal –els pro­pi­e­ta­ris dels diners– i per tre­ba­lla­dors. Els tre­ba­lla­dors tenen tants drets com els pro­pi­e­ta­ris dels diners i s’ha de bus­car la manera més ade­quada perquè la suma dels dos fac­tors sigui pro­duc­tiva i ser­veixi a uns i altres. No m’atre­veixo a fer pro­pos­tes con­cre­tes, però el sis­tema econòmic actual –capi­ta­lisme– està esmorteït. Em sorprèn que ningú parli d’un canvi d’aquest sis­tema econòmic que, anant bé, supo­sa­ria una pila d’anys por­tar-lo a terme. Si Cata­lu­nya acon­se­gueix la inde­pendència, faria falta un canvi del sis­tema econòmic, sumat al canvi polític.

D’altra manera, la petita Cata­lu­nya que­darà sota el con­trol de les mul­ti­na­ci­o­nals, que ja hi tenen una bona base. Estic par­lant de soli­da­ri­tat entre els cata­lans. Serà molt difícil acon­se­guir-ho, però també ho serà acon­se­guir la inde­pendència. Aquesta no arri­barà amb una sim­ple pro­cla­mació, sinó com una ope­ració econòmica i política com­plexa.

Els cata­lans o sigui la gent que viu i tre­ba­lla a Cata­lu­nya és molt diversa i bona part pro­ce­dent d’una immi­gració que encara no ha tin­gut ni temps d’apren­dre la llen­gua o d’assi­mi­lar la cul­tura. Molts de nosal­tres, que som immi­grants de pri­mera, segona, ter­cera o quarta gene­ració, hauríem d’enten­dre aquesta gent que es juga la vida –i tot sovint la perd– per arri­bar a casa nos­tra. La gent que forma la nació ha de tenir cul­tura i conei­xe­ments. Si no es té ni l’una ni els altres, és com si anéssim des­pu­llats. La cul­tura i els conei­xe­ments per­me­ten que ens desen­vo­lu­pem econòmica­ment. Cata­lu­nya té un bon nivell cul­tu­ral però fal­ten molts conei­xe­ments, espe­ci­al­ment per part de les per­so­nes més neces­si­ta­des. L’edu­cació és impres­cin­di­ble. I parlo com a eco­no­mista.

La nos­tra gent ha de viure en democràcia, és clar. Però una democràcia demana uns ciu­ta­dans que sàpiguen el que es fan. Votar en Trump als Estats Units vol dir que et guies per interes­sos per­so­nals o que el teu nivell edu­ca­tiu i cul­tu­ral és més aviat baix –i no vull ofen­dre ningú.