Cervesa figuerenca

Entrem a la bras­se­rie de l’única cer­vesa alt-empor­da­nesa: Rufa Cer­ve­sera de l’Empordà. La Lim­bik es fa a Girona, la Roses es fa a Besalú i la de Gar­ri­gue­lla no és comer­ci­a­lit­za­ble. Ens guia Joan Bene­jam, engi­nyer agrícola, som­me­lier i enòleg, i som en el taller estat del seu pare, en Bene, el lle­gen­dari i mala­gua­nyat impres­sor. Les ins­tal·laci­ons són impe­ca­ble­ment netes –els gèrmens no pre­vis­tos farien malbé el resul­tat, ens acla­reix– i, seguint les expli­ca­ci­ons pre­ci­ses i apas­si­o­na­des del cice­rone, anem pas­sant per entre dipòsits llu­ents, d’acer ino­xi­da­ble i amb aixe­tes diver­ses, manòmetres, termòmetres i tapes que visi­ble­ment han de supor­tar pressió. En un dels tancs hi fer­menta cer­vesa i sen­tim el glu-glu que fan les bom­bo­lles del gas que es van esca­pant a través del fil­tre d’aigua que barra el pas de cap micro­or­ga­nisme inde­sit­jat. Als locals, tot i la ven­ti­lació, se’n sent l’aroma: tots hauríem ende­vi­nat que allà s’hi ela­bo­rava cer­vesa. Bene­jam en fa des del 2012, i va dir-ne Rufa perquè a l’Alt Empordà es diu així de la nuvo­lada que anti­cipa la tra­mun­tana.

Resu­mint: amb tot detall –la visita dura hora i mitja– ens va expli­cant que, de l’aigua, l’ingre­di­ent més abun­dant de les cer­ve­ses, cal triar-ne la mine­ra­lit­zació pre­cisa segons la vari­e­tat que s’ela­bori; després, i per la mateixa raó, deci­dir com serà trac­tat l’ordi o el blat –mal­tatge, tor­re­facció...–, el midó dels quals cal que sigui frag­men­tat per micro­or­ga­nis­mes que també han de faci­li­tar la poste­rior fer­men­tació –de farina a sucre, i de sucre a alco­hol–; en algun moment del procés la bar­reja ha de bullir: és quan cal estar atents a la gra­du­ació alcohòlica que hagi de mar­car el pro­ducte final; i, en el moment precís i en quan­ti­tats deter­mi­na­des, afe­gir-hi la flor feme­lla del llúpol que donarà aroma i gust a la cer­vesa.

Excep­ci­o­nal­ment, com amb l’última cer­vesa que ha produït –“De collita”, només 1.500 mit­ja­nes–, llúpol aca­bat d’aple­gar per asso­lir un agra­da­bilíssim gust fresc, com podrem com­pro­var amb els tasts dels sis tipus que manu­fac­tura: l’esmen­tada; la Rufa Blat, que agrada molt als fran­ce­sos; la Rufa Negra; la Rufa Red Ale... i la pri­mera que va ela­bo­rar i més popu­lar, la Rufa Ori­gi­nal Empordà, Pale Ale. La cita va ser un plaer per a la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust –no vam tocar res–.