Estimada Cristina

Esti­mada Cris­tina, sé de tu el que malau­ra­da­ment he après aques­tes últi­mes set­ma­nes. Trenta-cinc anys, mare d’un nen petit, molt petit, massa petit, dona activa i feliç, enco­rat­jada i emo­ci­o­nada amb nous rep­tes, amb noves il·lusi­ons, amb la idea d’aga­far la bici­cleta que feia dues set­ma­nes t’havies com­prat i anar prac­ti­cant per posar-te en forma i poder fer camí amb una bona amiga amb qui com­par­ties afició. Esti­mada Cris­tina, no et conei­xia, però el 30 d’octu­bre, quan estàvem gau­dint de les Fires de Sant Narcís, a molts giro­nins ens va impac­tar la notícia del teu atro­pe­lla­ment mor­tal; ana­ves en bici, era pri­mera hora del matí del dis­sabte, com tants de nosal­tres hem fet alguna vegada, per la car­re­tera dels Àngels, un noi jove que conduïa havent con­su­mit alco­hol et va col­pe­jar tan for­ta­ment que el teu cos no ho va resis­tir.

Esti­mada Cris­tina, sí, és injust, per a tu i per a la teva família. Aquell jove va fugir al volant del seu cotxe. La causa judi­cial con­tra ell està oberta per delic­tes d’homi­cidi per imprudència greu, omissió del deure de socors i per con­duir sota els efec­tes de begu­des alcohòliques.

No soc jutge, només soc ciclista, com tu Cris­tina, i per això el diu­menge 14 de novem­bre vaig anar a la plaça Jaume Vicens Vives a tro­bar-me amb més d’un miler de ciclis­tes, i amb la teva família i els teus amics, per fer-los cos­tat a ells, perquè el seu dolor ha de ser insu­por­ta­ble, i també per fer visi­ble un col·lec­tiu d’espor­tis­tes vul­ne­ra­bles, per pro­moure i defen­sar mesu­res més estric­tes, cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació, perquè no podem evi­tar la fra­gi­li­tat del cos i la bici­cleta davant de vehi­cles de motor, però hem d’inten­tar que la vida dels ciclis­tes a la car­re­tera sigui pre­ci­sa­ment això, vida i no mort. “La teva tribu”, que suposo treu for­ces del record del teu som­riure, està impul­sant una cam­pa­nya amb la venda de mallots amb la ins­cripció “Vull tor­nar a casa” a la part de dar­rere. Els diners recap­tats ser­vi­ran per fer cada any un memo­rial en record teu, Cris­tina, per aju­dar la teva família i per impul­sar acci­ons de cons­ci­en­ci­ació. Aquests mallots es tro­ben al web tàctic-sport.com, entrant a l’apar­tat “Team Store” i intro­duint el codi 360e5b. Un gest sen­zill, oi? Estic segura, esti­mada Cris­tina, que tu el faries. No et conei­xia, però no t’oblido.