Som, encara, escola

Pot­ser una entre les dese­nes de sèries que hi ha al panell de la tele­visió de casa ha estat gra­vada per una pro­duc­tora amb seu a l’Estat espa­nyol. El gran ven­tall de pro­duc­tes audi­o­vi­su­als inter­na­ci­o­nal no estarà cri­dat a reser­var una quota del 6% en català, només les pro­duc­to­res amb seu a l’Estat. La mateixa vice­pre­si­denta Nadia Calviño es feia creus de l’opti­misme amb què Cata­lu­nya havia asso­lit l’acord entre ERC i el govern esta­tal, per a l’apro­vació del decret de l’audi­o­vi­sual.

Com la llei Celaá, que havia de pro­te­gir el català com a llen­gua vehi­cu­lar en l’ense­nya­ment, i es va que­dar que cor­res­po­nia a les auto­ri­tats com­pe­tents en edu­cació deci­dir en quina llen­gua ofi­cial s’ense­nya. Aque­lla feblesa nor­ma­tiva ha aca­bat essent devo­rada per la per­se­cució judi­cial a la llen­gua, perquè són cons­ci­ents que, tot i la repressió i la desunió política, encara for­mem una soci­e­tat cohe­si­o­nada al vol­tant de la llen­gua i l’edu­cació. Som encara escola, i per això fem una crida a defen­sar-la el dia 18. No ens la defen­sarà el govern de l’Estat, que sem­pre acaba con­ver­tint en enga­nyifa els com­pro­mi­sos que sem­bla que defen­sen el català. Hau­ria de ser l’Estat qui defensés la diver­si­tat lingüística, però no està ni pre­pa­rat ni ho pretén. Si el líder del PP, Pablo Casado, fa cam­pa­nya a Lleó, ati­ant l’enfron­ta­ment lingüístic, en lloc de fer-hi pro­pos­tes per superar la des­po­blació, la des­lo­ca­lit­zació indus­trial o l’aïlla­ment que patei­xen.

El següent pas de l’ofen­siva con­tra la llen­gua serà acu­sar judi­ci­al­ment els res­pon­sa­bles d’Ense­nya­ment per desa­ten­dre l’obli­ga­to­ri­e­tat d’esco­la­rit­zar en un 25% en cas­tellà. Dos mesos hi ha de coll fins a l’obli­ga­to­ri­e­tat de fer efec­tiu el per­cen­tatge, segons el recurs d’empara deses­ti­mat davant del Suprem. Està en perill el model edu­ca­tiu d’èxit lingüístic, for­ma­tiu i social, i enti­tats i par­tits l’hau­rien de defen­sar, fins i tot aquells que no són inde­pen­den­tis­tes, però han pac­tat o recla­ma­ven dis­po­sar de pres­su­post, per res­pon­sa­bi­li­tat. No s’hi val que­dar-se a casa, veient Els Ser­rano en català.