‘Burrocràcia’

El gran escrip­tor txec Franz Kafka va des­criure a El cas­tell com d’imbri­cada, fei­xuga, com­plexa sense neces­si­tat i inútil pot ser la burocràcia de les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons que ens gover­nen. Des de lla­vors, exis­teix també l’adjec­tiu kafkià per refe­rir-se a un lloc que ha esde­vin­gut incom­pren­si­ble per a tot­hom, excepte per a aquells que l’han creat.

Fa uns dies vaig rebre una tru­cada de l’admi­nis­tració de l’Estat dema­nant-me que com­pa­regués a la cor­res­po­nent ofi­cina amb el lli­bre de família –aquest docu­ment anacrònic omplert a mà que ara diuen que serà subs­tituït per un de digi­tal– i, natu­ral­ment, el DNI, per poder demos­trar que el meu fill és el meu fill. Sor­presa gene­ral. L’Estat no té prou acre­di­tat que, des de fa divuit anys, ser­vi­dor és pare d’un noi? No deu ser que no vam pre­sen­tar tota la docu­men­tació al Regis­tre Civil cor­res­po­nent quan tocava, que és sota el nos­tre parai­gua a la Segu­re­tat Social o que, gràcies a la seva arri­bada, som família nom­brosa, amb el cor­res­po­nent car­net ofi­cial? Bé prou que ho saben també, a Hisenda, cada cop que hi pre­sento la decla­ració de renda, no? I en tants altres llocs de l’admi­nis­tració, local, autonòmica i esta­tal, on guar­den les meves dades, oi?

Doncs, som-hi! Demano hora per inter­net, hi arribo quan tocava, em fan pas­sar a una sala plena de tau­les i fun­ci­o­na­ris que, direc­ta­ment, em remet a El cas­tell. El senyor K s’ha encar­nat aquest cop en una fun­cionària a qui entrego lli­bre de família i el DNI. Ho regis­tra tot, en fa fotocòpia i m’impri­meix un rebut con­forme els ho he entre­gat. “La burocràcia feta bur­rocràcia”, em comenta un com­pany ave­sat a tra­mi­tar sovint amb l’admi­nis­tració.

Això sí que és mal­ver­sació de fons públics i fer per­dre el temps als ciu­ta­dans amb coses que es podrien resol­dre amb un clic, i no pas tot allò que s’ha dedi­cat a revi­sar el Tri­bu­nal de Comp­tes, un altre lloc ben kafkià.