Joan Boadas

Agàton, poeta grec del segle V aC, ens deixa sense alè amb un vers que qüesti­ona l’omni­potència divina: “Ni tan sols Déu pot modi­fi­car el pas­sat.” A l’altre extrem d’aquesta visió, hi ha el ven­da­val Faulk­ner, que ens con­vida a un pre­sent con­tinu: “El pas­sat ni tan sols ha pas­sat.”

Acaba de publi­car-se el Dic­ci­o­na­rio Boa­das, escrit per Joan Boa­das i Raset, cap del Ser­vei de Gestió Docu­men­tal, Arxius i Publi­ca­ci­ons de l’Ajun­ta­ment de Girona, i també direc­tor del Cen­tre de Recerca i Difusió de la Imatge. En una de les entra­des d’aquest dic­ci­o­nari d’autor que atre­sora la savi­esa d’una tra­jectòria de més de tres dècades com a arxi­ver, Joan Boa­das declara que els arxi­vers estan sobre­tot pre­o­cu­pats pel futur. I remata: “Una de les màximes inqui­e­tuds dels arxi­vers és la de con­tri­buir a dei­xar sufi­ci­ents claus inter­pre­ta­ti­ves perquè des de l’esde­ve­ni­dor es pugui rein­ter­pre­tar el nos­tre pre­sent, trans­for­mat de manera ver­ti­gi­nosa en pas­sat del nos­tre futur.”

El Dic­ci­o­na­rio Boa­das ha de ser lle­git com un antídot d’aquesta forma can­ce­rosa de la barbàrie que és l’oblit, i sobre­tot l’oblit induït. Boa­das subrat­lla la importància vital que tenen els arxius per rei­vin­di­car els Drets Humans, iden­ti­fica la trans­parència i l’accés a la infor­mació com un dels barems més relle­vants a l’hora de mesu­rar els nivells de democràcia real dels estats, aposta per la natu­ra­lesa activa dels arxius i la seva difusió en con­tra d’una línia tra­di­ci­o­nal només con­ser­va­ci­o­nista, con­cep la pro­fessió com un ser­vei a la ciu­ta­da­nia, ens alerta de la sobre­do­cu­men­tació i dels ris­cos de l’hege­mo­nia de la imatge des­pu­llada de con­text i infor­mació, i defensa que la docu­men­tació ha de ser posada al ser­vei de la per­sona, la dig­ni­tat i la democràcia. Passió, rigor i ofici han con­ver­tit Joan Boa­das en artífex de la memòria indi­vi­dual i col·lec­tiva. I, sem­pre des de la dis­creció, és una de les figu­res més feliçment i civi­lit­za­da­ment influ­ents en les dinàmiques cul­tu­rals de Girona en aquesta xar­nera entre els segles XX i XXI.