Tot desmitificant el ‘Satisfyer’

Dar­re­ra­ment s’han publi­cat lli­bres de ficció amb pro­ta­go­nis­tes que afron­ten l’etapa de la meno­pausa (Ben­vol­guda, d’Empar Moli­ner), i d’altres de no ficció que abor­den el tema de la sexu­a­li­tat feme­nina a la madu­resa. És el cas de Satis­fi­ers (pas­seu per alt el títol i aneu direc­tes al con­tin­gut). En aquest dar­rer lli­bre, set auto­res –Montse Bar­deri, Gemma Lie­nas, Sol Picó, Llu­cia Ramis, Laura Rosel, Care San­tos i Pat Vila– par­len de la seva experiència sexual. Hi apa­rei­xen temes com la bise­xu­a­li­tat feme­nina, l’atracció eròtica i la seducció no tant física com intel·lec­tual, la relació amb el propi cos, l’ena­mo­ra­ment pas­sat­ger con­tra­po­sat a una esti­mació més per­du­ra­ble...

Tal com rei­vin­di­cava Simone de Beau­voir a El segon sexe, un lli­bre que es va con­ver­tir en obra de referència del femi­nisme al segle XX, hem de ser les dones, les qui abor­dem la nos­tra pròpia sexu­a­li­tat. Avui dia en par­lem amb natu­ra­li­tat, fins i tot quan es tracta d’una joguina eròtica com el Satisfyer, que ha estat objecte d’atenció d’algu­nes influ­en­cers. Un dia vaig lle­gir un arti­cle de premsa de l’escrip­tora Llu­cia Ramis en què l’autora relata la seva pri­mera experiència amb aquest suc­ci­o­na­dor-vibra­dor. L’arti­cle em va fer llançar un “i què més” d’incre­du­li­tat. Tot s’hau­ria que­dat aquí, perquè no sus­ci­tava en mi cap interès espe­cial, però l’home amb qui com­par­teixo vida i llit no devia pen­sar el mateix. O sigui que, una set­mana més tard, vaig rebre a casa un paquet que no m’espe­rava. Vaig aca­bar pro­vant-lo, si més no per veri­fi­car si hi havia alguna cosa de cert en tot el que se n’explica. No m’havia fet cap expec­ta­tiva ni n’espe­rava gaire res, per tant, no em podia dece­bre.

L’expe­ri­ment con­sis­teix a dei­xar-se anar a mercè d’ones expan­si­ves i pul­sa­ci­ons que aug­men­ten segons el nivell d’inten­si­tat i que por­ten a més aviat una reacció física de rela­xació que no pas a un orgasme. Però, per a mol­tes dones l’exci­tació implica la ment i uns pro­legòmens sem­pre insubs­tituïbles. Aquests clímax exprés sense inten­si­tat crei­xent, gai­rebé automàtics, em sem­blen una espècie d’intro­missió en la pròpia inti­mi­tat. Reco­nec que he rigut molt, m’ha ser­vit com a pràctica de riso­teràpia, ho ben juro. Ara uti­litzo l’apa­rell per fer mas­satge cor­po­ral als braços i al coll, fins que me’n cansi.

El tema ha donat per A més i fa uns mesos, durant l’acte de lliu­ra­ment del premi Ramon Llull a Bar­ce­lona, vaig coin­ci­dir amb la Llu­cia Ramis i li vaig comen­tar quins havien estat els efec­tes secun­da­ris del seu arti­cle. Pocs dies després, ella feia referència al meu comen­tari en una crònica a les pàgines de cul­tura de La Van­guar­dia, titu­lada “Ben­vol­guda, mal­que­rida”. “Ja veig que he xer­rat massa”, li vaig dir en un mis­satge pri­vat. Però pot­ser tocava par­lar-ne ober­ta­ment per con­ti­nuar tren­cant tabús. Seguiré sent de les dones que pre­fe­rei­xen el sis­tema digi­tal, sense arti­fi­ci­o­si­tats ni sub­ter­fu­gis. En una de les cri­sis de pare­lla que he vis­cut, vaig des­co­brir que el meu cos ama­gava més zones erògenes i que les carícies eren fins i tot millor que cap mena de resul­tat final. Vaig apren­dre a rela­ci­o­nar-me d’una manera més pro­funda, amb la com­pli­ci­tat de mira­des, sabent que sem­pre m’han atret la loqua­ci­tat i l’intel·lecte, que alguns homes uti­lit­zen com a arma de seducció.

Em vaig ree­na­mo­rar del marit –que s’ha fet lec­tor per­tinaç, m’acom­pa­nya sem­pre, sim­pa­titza amb les meves dèries i estima la meva lli­ber­tat–, i el vaig esti­mar més. Afirma Pat Vila al lli­bre a què ja m’he refe­rit: “Hauríem de reser­var l’ena­mo­ra­ment, pas­sat­ger i super­fi­cial, per als amants, i inver­tir el temps a esco­llir i apren­dre a esti­mar els marits”. Les cri­sis poden reforçar –si abans no la tren­quen– la pare­lla. I la com­pli­ci­tat afec­tiva i sexual és el millor guany de qual­se­vol retro­ba­ment. No és que m’hagi pro­po­sat jus­ti­fi­car-me per al·lusió, sim­ple­ment poso èmfasi en la fri­vo­li­tat i el des­co­nei­xe­ment amb què sovint s’aborda la sexu­a­li­tat feme­nina. És hora que les dones par­lem ober­ta­ment de sexe sense inter­me­di­a­ris. Men­tres­tant seguiré amb les bones lec­tu­res, la medi­tació, les cami­na­des con­tem­pla­ti­ves i les abraçades llar­gues, que em pro­por­ci­o­nen un plaer més gran. El sexe és fantàstic; l’amor, el més impor­tant. La resta és xava­lla.