Correm-hi que hi ha foc!

La majo­ria dels mit­jans de comu­ni­cació d’aquest país han donat una importància rela­tiva al pro­blema admi­nis­tra­tiu de l’escrip­tora Cris­tina Peri Rossi. Una norma apro­vada pel con­sell d’admi­nis­tració de la Cor­po­ració Cata­lana de Ràdio i Tele­visió exi­geix als peri­o­dis­tes i als col·labo­ra­dors fixos de Cata­lu­nya Ràdio i de Tele­visió de Cata­lu­nya que s’expres­sin en català.

Aquesta norma s’ha com­plert? Quina culpa en tenen els direc­tors dels mit­jans? Els que ara bra­men com tolli­nes arpo­na­des, per què no pro­tes­ta­ven quan es va apro­var aquesta direc­triu? Per cert i per tocar allò que no sona, en cap altre lloc del món seria pos­si­ble una demanda sem­blant.

És ima­gi­na­ble que Tele­visió Espa­nyola demanés als seus col·labo­ra­dors que fes­sin ser­vir el cas­tellà? Les pro­tes­tes dels dol­guts habi­tu­als han acom­pa­nyat l’escrip­tora com si l’hagués detin­guda una junta mili­tar. Han emmu­dit, però, quan un dels tes­ti­mo­nis del judici del crim de la Patum va haver d’expres­sar-se en cas­tellà, a instàncies de la magis­trada, que va pro­cla­mar que “el dret de la defensa és molt supe­rior al dret del tes­ti­moni d’uti­lit­zar una llen­gua o altra”. Per què no va pre­gun­tar en cap moment abans si tot­hom ente­nia el cas­tellà? O és que només el català sus­cita pro­ble­mes de sor­desa?

I per si algú encara té cap pun­xada de consciència, un amic fa arri­bar al cro­nista la carta del res­tau­rant Teli­rium, de Bar­ce­lona. Doble versió. En cas­tellà: “Ensa­lada de queso brie: 9,75 euros. Rove­llo­nes a la brasa: 12,50. Creppe relleno de helado: 3,85”. En català: “Ama­nida de for­matge brie: 9,90 euros. Rove­llons a la brasa: 12,90. Creppe far­cit de gelat: 3,90”. El cli­ent es va quei­xar a l’hora de pagar, perquè, pot­ser perquè par­lava en català, li van cobrar la versió cara. Encara ens passa poc.