En espera d’Andalusia

La classe política està pen­dent de les elec­ci­ons d’Anda­lu­sia de diu­menge. Hi ha un altíssim risc elec­to­ral perquè a cinc dies dels comi­cis s’ha esvaït la majo­ria abso­luta del PP que indi­ca­ven les enques­tes. Ara no hi ha un clar gua­nya­dor i el dubte per­sis­tirà fins diu­menge a la nit. Els avançaments elec­to­rals són peri­llo­sos, com es va veure a Cas­te­lla i Lleó. Aque­lles elec­ci­ons es van pre­veure com un graó per dur Pablo Casado a La Mon­cloa i el per­so­natge va anar a la pape­rera de la història després d’un resul­tat advers que va obli­gar al pacte amb Vox. Les elec­ci­ons de diu­menge tenen un espe­cial interès per saber on va a parar el vot de l’empre­nyat. A Anda­lu­sia també hi ha una ciu­ta­da­nia avor­rida i dece­buda de la política que espera exer­cir el seu dret a vot. Vox recull part del vot de l’empre­nyat per la demagògia que ofe­rei­xen. A Espa­nya, i també a Cata­lu­nya, Vox va con­que­rint posi­ci­ons. No es pot des­car­tar que, com a Cas­te­lla i Lleó, l’aritmètica par­la­mentària sumi per a un pacte PP-Vox. Val a dir que no tots els vots que es pre­veu que pot per­dre Ciu­ta­dans vagin al PP i a Vox. A Anda­lu­sia el PSOE ha tin­gut sem­pre una gran implan­tació i podria con­ti­nuar surant. Un ele­ment que deixa obert el resul­tat es pot veure en el fet que el bloc de les esquer­res anda­lu­ses no s’ha bara­llat com en ante­ri­ors elec­ci­ons. Les esquer­res han mos­trat uni­tat i estan dis­po­sa­des a pac­tes poste­lec­to­rals. No han abu­sat de les sigles i Pedro Sánchez està tenint menys pro­ta­go­nisme. Tam­poc Moreno Boni­lla ha mos­trat les sigles del PP, mal­grat que les elec­ci­ons seran una prova de foc per a Sánchez i sobre­tot per a Feijóo, que haurà de defi­nir després on vol por­tar el par­tit en un àmbit espa­nyol. Anda­lu­sia serà el termòmetre elec­to­ral en un moment en què no es veuen elec­ci­ons ni gene­rals ni cata­la­nes i en què la llum està posada en unes muni­ci­pals que són una altra pel·lícula.