1.231

El nom­bre que ocupa el titu­lar d’aquest arti­cle no és una xifra, són per­so­nes que dor­men al ras als car­rers de Bar­ce­lona, segons el dar­rer cens d’Arrels Fun­dació d’aquest juny. Com a mínim hi ha 1.231 per­so­nes. L’enti­tat loca­litza i enquesta les per­so­nes que viuen sense sos­tre i, des de fa qua­tre anys, no bai­xen del miler, tal com expli­cava el diari aquesta set­mana. La majo­ria de les per­so­nes que dor­men al car­rer són homes (91%), amb una situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat mit­jana o alta i 43 anys de mit­jana. Un 30% han nas­cut a l’Estat, men­tre que un 68% pro­ce­dei­xen d’altres països. S’estan qua­tre anys i vuit mesos de mit­jana vivint al car­rer, segons asse­nyala Arrels Fun­dació.

Gai­rebé cinc anys sense sos­tre és una eter­ni­tat. Un ter­mini insu­por­ta­ble que les admi­nis­tra­ci­ons estan obli­ga­des a escurçar. Cons­ci­ent que ni un dia al car­rer és segu­ra­ment demagògia, sí que s’imposa la neces­si­tat de tre­ba­llar amb urgència per posar fi al sen­se­lla­risme i, men­tres­tant, garan­tir emplaçaments segurs a les per­so­nes que, per les cir­cumstàncies que sigui –que poden ser mol­tes i diver­ses–, s’han vist abo­ca­des a viure i dor­mir al car­rer. Sovint ni les veiem. Als cai­xers, en por­tals, en racons... Són per­so­nes i aju­dar-les és un deure.