Vergonya

No n’hi havia prou amb espiar cata­lans que ara, quan toca els de Podem –que no havien badat boca– i peri­o­dis­tes estel·lars de l’esquerra es des­ferma l’orgia del des­pres­tigi. I, com que la casa és gran, les cinc grans cons­truc­to­res de l’Estat s’han pas­sat més de vint-i-cinc anys cor­rom­pent tots els con­cur­sos públics i la CNMC els cas­tiga amb una quan­ti­tat que no arriba ni al 10% del que gua­nyen en un sol any. Però no és cosa del pas­sat, com diu el PP, perquè Pega­sus és ben actual i, dels fons euro­peus per la pandèmia, gràcies al PSOE, les empre­ses cata­la­nes només en veu­ran la pro­pa­ganda.

Les vícti­mes més anònimes de tots aquests des­propòsits, a més, se sen­ten impo­tents i total­ment des­pro­te­gi­des. Com poden denun­ciar-ho si pot ser la mateixa poli­cia de l’Estat al qual per­ta­nyen que pot estar asset­jant-les, espi­ant-les o fent-los xan­tatge? I, si se’n sur­ten, qui els pot caure en el judici? Hi ha tants togats que n’estan fins al coll, i no pas de feina! El paper pro­tec­tor de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques ha des­a­pa­re­gut del mapa de l’estat del benes­tar, com ho va fent el res­pecte als drets fona­men­tals i aquests faci­ne­ro­sos, ja s’ha vist –i es veu– que són capaços de qual­se­vol cosa.

Pot­ser els polítics no gosen plan­tar cara davant tan­tes evidències perquè tenen por per les seves empre­ses, famílies, car­re­res i, qui sap, si per la pròpia vida; els manté immòbils i inútils. L’extrema dreta –la mateixa que governa des de l’ombra tots els poders fàctics– no els tem, ni els veu com una amenaça per als seus objec­tius; i heus ací una ciu­ta­da­nia en mans d’uns per­so­nat­ges fos­cos que no han fotut mai brot i que sem­pre han vis­cut –i de quina manera!– gràcies als impos­tos que paga. Sí, fa molta ver­go­nya tenir el mateix DNI que aquesta màfia i veure com van pel món amb el cap ben alt tot fent el ridícul.