Serveis públics

A mit­jan juliol vaig poder com­pro­var l’espai que Salut té a la Fira Bar­ce­lona com a punt obert de vacu­nació. Tocava la ter­cera dosi després d’haver cadu­cat el cer­ti­fi­cat de recu­pe­ració de la covid-19 i més per obli­gació que per con­vicció em vaig diri­gir a les ins­tal·laci­ons, on cer­ta­ment hi havia més per­so­nal sani­tari que no pas ciu­ta­dans fent cua per a una injecció. La pri­mera impressió, ho reco­nec, va ser de sor­presa per les enor­mes dimen­si­ons del pavelló, uns 10.000 metres qua­drats amb amplis sos­tres de cinc metres d’alçària, per enca­bir només la desena d’usu­a­ris que espe­ra­ven en un dels tres boxs que en aquell moment eren oberts. Segui­da­ment vaig pen­sar en la des­pesa d’aquest ser­vei tenint en compte que Fira Bar­ce­lona s’ha fet càrrec de les ins­tal·laci­ons i Salut de l’ope­ració sanitària. La segona reacció ja va ser pen­sar en el cost, exces­siu, rumi­ava, del ser­vei atès aquell dese­qui­li­bri, però vaig recor­dar la lògica que impera per part d’una certa ide­o­lo­gia anco­rada a la dreta i extrema dreta de des­truir els ser­veis públics i lla­vors ràpida­ment només pen­sava en la gra­ti­tud que cal expres­sar per l’atenció, la cura, la como­di­tat i l’ama­bi­li­tat que ens ofe­reix al ciu­tadà aquest ser­vei públic, al qual no podem fer res més que donar les gràcies.