Literalment, morir de calor

Encara són dades pre­li­mi­nars però, segons dife­rents por­tals que recu­llen estadísti­ques (com ara Euros­tat, Our World in Data i Des­ta­tis), la mor­ta­li­tat va aug­men­tar sob­ta­da­ment el mes de juliol arreu d’Europa. Tot apunta que ho va fer a con­seqüència de l’onada de calor bru­tal que va viure el con­ti­nent i que va arri­bar als punts més alts entre els dies 18 i 20 (a la Gran Bre­ta­nya es van superar els 40 graus centígrads, un fet com­ple­ta­ment insòlit). Segons els indi­ca­dors –que exclo­uen les morts per culpa de la covid–, entre l’11 i el 25 de juliol a Ale­ma­nya hi va haver 5.100 morts més del que és habi­tual. A Angla­terra i Gal·les van ser prop de 2.000; als Països Bai­xos, 900, i a Por­tu­gal, més de 800. Aques­tes ano­ma­lies estadísti­ques segu­ra­ment es detec­ta­ran en molts altres països, però de moment l’Estat espa­nyol s’emporta el rècord amb 5.200 morts per sobre de la mit­jana. Són només números, s’haurà de veure si estu­dis més deta­llats ho con­fir­men, però és real­ment simp­tomàtic i no es pot negar la relació entre calor exa­ge­rada i mor­ta­li­tat. A diferència del que molts cre­uen, la manera en què les altes tem­pe­ra­tu­res maten sovint no és amb cops de calor sob­tats –que es poden pro­duir sobre­tot si es fa acti­vi­tat física a l’aire lliure, però són mino­ria– sinó len­ta­ment, en per­so­nes grans i que tenen malal­ties prèvies. L’orga­nisme es des­hi­drata, es des­com­pensa i poden començar a fallar òrgans com ara els pul­mons, els ronyons i el cor. L’emergència climàtica no afecta només perquè crema bos­cos i pro­voca seque­res que ame­na­cen colli­tes. Ens hi va lite­ral­ment la vida.