Del porc se n’aprofita tot

Al marge de les rela­ci­o­na­des amb la pandèmia, una de les grans notícies científiques de la pri­mera mei­tat d’aquest any ha estat el tras­plan­ta­ment del cor d’un porc a un humà. El paci­ent només va sobre­viure 72 hores, però l’ope­ració es va con­si­de­rar un èxit i obre un nou camí en els xeno­tras­plan­ta­ments. Uti­lit­zar òrgans pro­ce­dents d’ani­mals s’estu­dia des dels anys setanta, quan es va començar a veure que les dona­ci­ons nor­mals no eren sufi­ci­ents per cobrir totes les neces­si­tats. No es plan­teja com una solució defi­ni­tiva, sinó com una manera d’allar­gar la vida del malalt fins que no arribi l’òrgan ade­quat. L’espècie més útil són els porcs, per la mida dels seus òrgans i perquè ja se n’han pogut modi­fi­car genètica­ment per reduir el risc de rebuig. La pos­si­bi­li­tat d’uti­lit­zar pri­mats queda des­car­tada perquè com­porta més dub­tes ètics, a part de ser il·legal en molts països. Si tenim en compte que el 30% dels paci­ents que espe­ren un òrgan aca­ben morint, és lògic i rao­na­ble que s’esti­guin des­ti­nant diners i recur­sos a desen­vo­lu­par els xeno­tras­plan­ta­ments. Però, com passa sovint, també es genera el dubte de si aquesta tècnica estarà a l’abast de tot­hom o només se la podran per­me­tre aquells que la puguin pagar. I, encara més enllà i dei­xant volar la ima­gi­nació, podria tota aquesta recerca sobre tras­plan­ta­ments i immu­ni­tat fer més fàcil que en el futur es pogues­sin tras­plan­tar cer­vells? De moment és pura fan­ta­sia, però men­tre la ciència avança hem de tenir clar que aquesta és una línia ver­me­lla que en cap cas s’hau­ria de tras­pas­sar.