Setembre

Abans els cur­sos polítics cata­lans començaven al setem­bre amb unes plàcides dia­des de l’Onze de Setem­bre. Més enda­vant la pla­ci­desa va esde­ve­nir grans rei­vin­di­ca­ci­ons unitàries, lluïdes i mas­si­ves mani­fes­ta­ci­ons de l’inde­pen­den­tisme que van situar Cata­lu­nya en els annals mun­di­als de la rei­vin­di­cació pacífica. En poc temps tot ple­gat ha pas­sat a la història i ara som davant d’un inici de curs polític en què l’únic objec­tiu dels par­tits són les elec­ci­ons muni­ci­pals del maig vinent. Estic con­vençut que ara per ara la majo­ria de par­tits polítics vol­drien que la diada de l’Onze hagués pas­sat. L’Onze ha estat durant anys un esclat d’ale­gria i ara ha esde­vin­gut un pro­blema. Ara l’inde­pen­den­tisme es pre­senta desu­nit i els soci­a­lis­tes afron­ten un paper per la Diada que tam­poc els com­plau. Els altres par­tits de l’opo­sició tam­poc tin­dran mate­rial sufi­ci­ent per cri­ti­car els man­cats objec­tius inde­pen­den­tis­tes. El curs polític no comença perquè, de fet, no s’ha aca­bat. Segueix la tensió entre ERC i JxCat, situ­ats dins d’un àmbit absurd de meto­do­lo­gia de tre­ball que con­sis­teix a tirar-se els plats pel cap sense cap perill que el govern es pugui tren­car abans de les muni­ci­pals. Estratègica­ment, ni a ERC ni a JxCat els interessa tren­car la coa­lició de govern. Ambdós saben que el fet bene­fi­ci­a­ria molt els soci­a­lis­tes. Muni­ci­pals a la vista i en el curt ter­mini hi haurà el debat de política gene­ral al Par­la­ment pre­vist a finals de setem­bre. Un debat sense pre­si­denta esta­ble de la cam­bra. Un fet inèdit que demos­tra la mala salut de la política cata­lana, que ha de redreçar com abans millor la situ­ació en un moment en què cal­dria estar atents a les cri­sis energètiques i finan­ce­res. El debat evi­den­ciarà la inu­ti­li­tat de la taula de diàleg i la manca d’un pro­jecte. Com a fet posi­tiu és pro­ba­ble que s’intu­ei­xin acords per tirar enda­vant els pres­su­pos­tos cata­lans de l’any vinent.