Hi són... i amb retrets per escrit

Fa més d’una dècada que escri­vim sobre el per­fil i les rei­vin­di­ca­ci­ons dels assis­tents a cadas­cuna de les mobi­lit­za­ci­ons mas­si­ves de l’Onze de Setem­bre des del 2010. En les dues dar­re­res –la de la pandèmia del 2020 no es pot comp­ta­bi­lit­zar–, es podria dir que el per­fil s’ha enve­llit una mica. Ja hi ha menys famílies sen­ce­res i els que no hi fallen són els que durant tot l’any no paren d’orga­nit­zar acti­vi­tats arreu del país. I el to també és menys fes­tiu i es visu­a­litza una doble rei­vin­di­cació: la clàssica i encara majo­ritària, amb el reper­tori més que cone­gut de càntics que expres­sen l’anhel per acon­se­guir la inde­pendència, i la que car­rega con­tra els par­tits polítics inde­pen­den­tis­tes, uns retrets que cada vegada tenen més presència. No es tra­du­ei­xen encara en tona­des musi­cals, però el nom­bre de car­tells que hi fan referència no para de créixer. N’hi ha de curts i de llargs, i de més o menys con­tun­dents, així com els que repes­quen piu­la­des de diri­gents polítics per fer-ne escarni, com la de l’exdi­pu­tat al Congrés Joan Tardà que surt en una de les imat­ges.

“Prou farsa, mori el mal govern”; “Fotem fora els ocu­pes de la Gene­ra­li­tat”; “Mas­sa­crar el poble per igno­rar-lo”; “Govern de Vichy, ple­gueu”; “Per què gover­neu con­tra el poble?”; “Aneu-vos-en a fer punye­tes”; “Que la prudència no ens faci traïdors”, “Boti­fler, jo no et votaré” (amb el logo­tip d’ERC); “L’ANC ens repre­senta, el govern català ens humi­lia”, “Ja n’hi ha prou, voleu fer el favor de tre­ba­llar per la inde­pendència?”; “Govern: DUI o dimissió” i una aco­lo­rida “No és això, polítics, no” són només alguns dels exem­ples de pan­car­tes que es podien lle­gir durant el recor­re­gut. N’hi havia mol­tes més; algu­nes de les quals, per­so­na­lit­za­des sobre­tot en la figura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, després de la polèmica d’aquesta set­mana per haver decli­nat assis­tir-hi adduint que el mani­fest de l’ANC ata­cava el govern i ERC.

Al Paral·lel, hi feia calor, molta calor, i la gent s’agru­pava al sec­tor amb ombra i dei­xava un cantó del car­rer buit. Els ven­talls pro­li­fe­ra­ven i no hi pre­do­mi­na­ven les samar­re­tes de color negre que enguany està venent l’ANC. A l’altura del car­rer Roca­fort, abans de les cinc, un pri­mer rebom­bori pro­vo­cat per la presència de Laura Borràs i Fran­cesc de Dal­ma­ses inten­tant cre­uar per reu­nir-se amb la comi­tiva de Junts. Fotos i més fotos, crits d’ànim. Més avall, s’hi incor­pora el gros del par­tit, amb Jordi Turull i Josep Rull, acom­pa­nyats de dipu­tats i dels con­se­llers Jordi Puig­neró, Jaume Giró, Victòria Alsina, Lour­des Ciuró i Vio­lant Cer­vera, Gemma Geis i Josep Maria Argi­mon, aquests dar­rers amb la samar­reta de l’ANC. No se sen­ten xiu­lets més enllà d’algun retret i algun crit curt que els acusa de “boti­flers”. Una pan­carta con­tun­dent i que inclou les parau­les traïdors, lle­pa­culs, men­ti­ders i roïns, entre d’altres, arriba tard –com passa abans amb Borràs– perquè es pugui immor­ta­lit­zar la imatge per a la poste­ri­tat. La Diada en què els polítics més temien ser escri­das­sats es clou amb alguns xiu­lets en les ofre­nes i amb la prin­ci­pal esbron­cada amb bot­zi­nes i sire­nes per a Ara­gonès en l’acte d’ERC, i no pre­ci­sa­ment per res que tingués a veure amb l’Onze de Setem­bre, sinó perquè uns veïns del Besòs es quei­xa­ven que els tenen aban­do­nats.

Per desen­grei­xar tanta tensió durant la set­mana, un grup va pre­fe­rir recórrer a l’humor per fer la seva rei­vin­di­cació. Amb un “M’agra­da­ria ser escocès per poder votar” i dis­fres­sats amb els kilts tra­di­ci­o­nals, van garan­tir espec­ta­cle durant la mani­fes­tació.