Què miren els joves?

Fa angúnia veure el gran pre­di­ca­ment que tenen a les aules els dis­cur­sos de la dis­cri­mi­nació i el man­te­ni­ment de l’statu quo, sota una apa­rença de falsa trans­gressió juve­nil. Ho he pogut com­pro­var en viu en algu­nes clas­ses d’ins­ti­tut: el femi­nisme ja no és neces­sari i és cosa de Karens i femi­na­zis; els impos­tos són un roba­tori i s’hau­rien d’abai­xar o supri­mir; lle­gir és de losers; el català és una llen­gua inútil; etcètera. Amb el català, per cert, pot pas­sar com amb el canvi climàtic: els hem inflat tant el cap amb el plany d’una segura des­trucció del pla­neta, que molts ja no pen­sen moure-hi un dit. Per a què, si ja està per­dut?

D’on sur­ten, aquests dis­cur­sos reac­ci­o­na­ris, quan tota la xer­ra­meca ofi­cial la fem en direcció contrària? No cal ser gaire espa­vi­lat: you­tu­bers, stre­a­mers, tik­tokers... Pla­ta­for­mes on qual­se­vol pela­ca­nyes amb gràcia pot ser líder d’audiència sense tenir ni idea d’igual­tat de gènere, eco­no­mia, soci­o­lingüística o ni tan sols sen­tit comú. Men­tre el CAC es dedica a fis­ca­lit­zar si el Peyu i el Jair Domínguez mal­par­len dels Bor­bons a TV3, els nos­tres ado­les­cents són sot­me­sos a mis­sat­ges con­ti­nus on es bar­re­gen bro­mes i vide­o­jocs amb dis­cur­sos d’autèntics ille­trats que nor­ma­lit­zen el mas­clisme, el supre­ma­cisme cul­tu­ral i lingüístic, el fer-se ric per art de màgia i les xim­ple­ries retrògra­des i pro­to­fei­xis­tes més idi­o­tes que pugueu ima­gi­nar.

Els joves que inten­ten fer un dis­curs alter­na­tiu són ràpida­ment cas­ti­gats a la xarxa. Si, per exem­ple, algun ado­les­cent amb un mínim d’èxit de públic can­via al català, rep una allau sos­pi­to­sa­ment cons­tant i rei­te­rada de comen­ta­ris exi­gint-li que no sigui ruc i que ho faci en cas­tellà.

Pot­ser és hora de con­tra­a­ta­car. En matèria lingüística, Eufòria pri­mer, ara el nou canal SX3, són noves eines per recu­pe­rar un ter­reny que mai no hauríem d’haver aban­do­nat. Però no hauríem de que­dar-nos aquí.