Senglars Colla Futbolera

Fa dos dilluns par­lava d’una taula rodona sobre el rock gironí dels anys 90 que va tenir lloc a la Cellera. Durant l’acte, Pau Marquès, d’Umpah-Pah, va recor­dar que un dels millors exem­ples de l’amis­tat que hi havia entre els grups va ser l’equip de fut­bol Sen­glars CF (Colla Fut­bo­lera), que es va fun­dar el 1991 i del qual van for­mar part, entre altres col·legues, músics i tècnics de Sopa de Cabra, Umpah-Pah i els menor­quins Ja T’ho Diré, que lla­vors feia poc que s’havien ins­tal·lat a Biure. Sen­glars CF encara fun­ci­ona i juga al cam­pi­o­nat de fut­bol 7 del GEiEG, però a la seva ali­ne­ació, que ha vis­cut molts de can­vis en tres dècades, ja només es manté des del prin­cipi el metge i cine­asta Pere Solés, cofun­da­dor amb Marquès de fes­ti­vals com ara Emer­gent i Girona A Cap­pe­lla.

Pau Marquès recorda que tot va començar a la vall de Sant Daniel, con­cre­ta­ment a la pista del CREC, el Cen­tre Recre­a­tiu Espor­tiu Cul­tu­ral, i de fet l’equip es va dir durant poc temps Sen­glars de Sant Daniel. Diu en Pau: “Jugàvem tri­an­gu­lars de fut­bol sala entre nosal­tres, amb cinc juga­dors per equip, i de vega­des érem dotze i de vega­des vint. Dels Sopa venien sobre­tot en Gerard [Quin­tana] i en [Josep] Thió, tot i que alguna vegada també havien vin­gut en Ninyín i en Cuco; d’Umpah-Pah, el meu germà Marc i jo i també en Joan Solà-Mora­les; de Ja T’ho Diré, gai­rebé tots i alguna vegada fins i tot el seu mànager, en Jordi Coll, i a la pri­mera època també hi jugava algun mem­bre de Par­ri­ana. Poste­ri­or­ment, també van pas­sar per l’equip l’Albert Fort de Di-ver­si­o­nes, en Quiño [Jordi Puig, de Petit Fours i U98 Music] o en Pau Var­gas, de Panda. Durant aquests trenta anys, hi han pas­sat fins i tot els nos­tres fills.”

Sen­glars CF té fins i tot escut i durant una època va man­te­nir actiu un blog a inter­net amb cròniques dels par­tits. Durant els anys 1993-94 el club va jugar en una lliga de fut­bol d’empre­ses: el seu camp era el de la Pera i, entre els seus com­pe­ti­dors, hi havia l’equip de la Guàrdia Civil. I van orga­nit­zar un parell de fes­tes a Car­tellà, a la tar­dor, per reco­llir fons per a l’equip, en què els músics es bar­re­ja­ven per tocar ver­si­ons. “A la lliga d’empre­ses només vam gua­nyar un tro­feu: el de l’espor­ti­vi­tat”, recorda Marquès, encara sorprès de com els que­da­ven for­ces per jugar a fut­bol en una època en què toca­ven gai­rebé cada cap de set­mana i a hores intem­pes­ti­ves.