Un sol escadusser

Hi ha una referència a Char­lotte Brönte en la pri­mera tro­bada entre Chris­tian Grey i Anas­ta­sia Ste­ele a Cin­quanta ombres d’en Grey que vol­dria obviar perquè l’interès que ell mos­tra dema­nant si la passió literària d’ella esclata, com una pon­ce­lla que s’obre al món, és arran de la lec­tura de la més gran de les tres ger­ma­nes Brönte o per Jane Aus­ten res­pon al clixé. Al de l’este­re­o­tip de dona a seduir que té apetència per la lite­ra­tura feme­nina i romàntica sense que el depre­da­dor lle­geixi més enllà de grans fin­ques rurals, lords tur­men­tats, cels emboi­rats i llars de foc ence­ses i amb mol­tes ànsies de casar-se. Ella li etziba un títol que el depre­da­dor no es pen­sava: Tess d’Urber­vi­lle de Tho­mas Hardy. No és una menció atza­rosa tenint en compte la hipo­cre­sia i violència sexual, el sub­text de les novel·les vic­to­ri­a­nes, i que 175 anys després no s’ha erra­di­cat, és explícit i amb depre­da­dors impu­nes. Aquest fons no es per­cep en les por­ta­des embe­lli­des amb estam­pats flo­rals, a punt per col·locar-hi la tassa de te i la safata amb pas­tis­sets de cogom­bret damunt el tapet de gan­xet, de la col·lecció del Club Vic­to­ria de Viena Edi­ci­ons. Són tan lla­mi­ne­res i llu­mi­no­ses que els lec­tors que s’estre­nin, com Anas­ta­sia Ste­ele, es sor­pren­dran del novem­bre etern que ocul­ten: el del món de les Brönte, fin­ques rurals, cels emboi­rats, llars de foc ence­ses i un sol esca­dus­ser.