De set en set
La ultradreta a la recambra
Alemanya va desarticular un intent de cop d’estat per part de l’extrema dreta. No estic parlant de qualsevol país, sinó del més poderós de la UE. Això esborrona, i més encara saber que la trama era liderada per una jutgessa, una exdiputada i un antic comandant de l’exèrcit. Però a Europa, com si res, mentre l’extrema dreta, com una aranya, va teixint la tela per atrapar-nos. I no serà per no haver estat advertits. Uns avisos que es minimitzen perquè es prefereix pensar, per exemple, que els del complot colpista d’Alemanya eren uns eixelebrats, quan aquests són els més perillosos. En el cas de l’Estat espanyol no és que es minimitzi, viu en connivència amb el règim, el qual quan la necessita, la treu i quan no, l’amaga, deixant-li, això sí, corda llarga. L’autor confés de l’assassinat de Guillem Agulló va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals només en va complir 4. I què ha passat amb aquells exalts càrrecs de l’exèrcit que en un xat van amenaçar d’“afusellar 26 milions de persones, nens inclosos” i van plantejar un cop d’estat? Res. La fiscalia ho va arxivar. I és que a l’Estat espanyol l’extrema dreta mai ha deixat de ser part del poder, començant per la corona, amb el Borbó posat pel dictador. Es va optar per un reformisme autocensurat. No es va anar a l’arrel del problema (pacte constitucional, pacte amb el franquisme). O en quin altre país d’Europa s’ha vist un ministre d’una dictadura assegut en un parlament o en consells d’empresa, com Fraga o Martín Villa? I és que si el govern que es vanta de ser el més progressista ho fos, avui Via Laietana, 43 seria un centre de memòria de les tortures i la repressió política. I és que algun demòcrata –no el més demòcrata, només demòcrata– ho negaria?
