El cotxe elèctric no acaba d’arrancar

A tota redacció hi ha un murri –o un cínic– que, de tant en tant, repe­teix allò “que la rea­li­tat no t’espat­lli un bon titu­lar”. Però el peri­o­disme –el de veri­tat– fa temps que té més feina a des­triar què hi ha de cert dar­rere de les fra­ses cri­da­ne­res que a cons­truir-ne d’efec­tis­tes per obrir por­ta­des o encapçalar notícies. I és que no hi ha dia que no hi hagi un munt d’ins­ti­tu­ci­ons, enti­tats i empre­ses anun­ci­ant a bombo i pla­te­ret nove­tats i ini­ci­a­ti­ves que ens hau­rien de can­viar la vida i que sovint els fets des­men­tei­xen o el temps s’encar­rega de diluir.

La tar­dor pas­sada la Comissió Euro­pea, el Con­sell d’Europa i el Par­la­ment Euro­peu van acor­dar pro­hi­bir la venda de cot­xes nous de com­bustió a la Unió Euro­pea a par­tir de l’any 2035. I ja hi ha qui parla d’avançar cinc anys el calen­dari. Segons van expli­car, això afec­tarà els vehi­cles que fun­ci­o­nen amb gasoil i gaso­lina però també els vehi­cles híbrids. Jun­ta­ment amb l’acord, es va expli­car que el que es pre­te­nia era “enviar un senyal fort a la indústria i als con­su­mi­dors que Europa està adop­tant el canvi cap a la mobi­li­tat d’emis­si­ons zero”. Mis­satge rebut. Això sig­ni­fica que no s’està dis­po­sat a fer-ho ara mateix. Si tenim en compte que la mit­jana d’edat del parc auto­mo­bilístic espa­nyol és de 13 anys i mig, la foto­gra­fia del que cir­cula avui per les car­re­te­res pot ser­vir per fer-nos una idea de quin serà el moment en què aquesta decisió començarà a tenir veri­ta­bles con­seqüències.

Amb les dades tan­ca­des de l’any 2022, la venda de cot­xes elèctrics està molt per sota de les pre­vi­si­ons. El govern espa­nyol havia esti­mat que, al con­junt de l’Estat, les matri­cu­la­ci­ons de vehi­cles elec­tri­fi­cats (que inclo­uen els motors híbrids) fos de 120.000 uni­tats l’any pas­sat. La rea­li­tat és que se’n van ven­dre poc més de 78.000, un 35% menys del que s’havia pre­vist. Cal apun­tar que hi ha hagut un crei­xe­ment de les matri­cu­la­ci­ons, però també que el miratge es difu­mina i que el ritme s’ha desac­ce­le­rat al mes de desem­bre. Això fa que avui els cot­xes elec­tri­fi­cats siguin tan sols el 8,8% de tot el parc mòbil.

Els experts cre­uen que aques­tes xifres tan pobres es deuen sobre­tot a les incer­te­ses sobre el futur tec­nològic i les pres­ta­ci­ons, a la baixa oferta de punts de recàrrega i a l’alt preu dels vehi­cles. En tot cas, les aju­des a l’adqui­sició de cot­xes amb eti­queta ECO s’han anat incre­men­tant. El pla Moves s’ha anat ampli­ant i la ter­cera entrega es va bene­fi­ciar d’un incre­ment del pres­su­post a final d’any que va anar diri­gida a les comu­ni­tats autònomes. Però les aju­des més impor­tants no han anat diri­gi­des ni a usu­a­ris ni a vene­dors, sinó als fabri­cants. El pla estratègic per la recu­pe­ració i trans­for­mació econòmica del vehi­cle elèctric con­nec­tat (el famós Perte) sig­ni­fi­carà una inversió pública directa de 900 mili­ons d’euros i, segons el Minis­teri d’Indústria, per­metrà mobi­lit­zar inver­si­ons de fins a 2.250 mili­ons en el sec­tor.

El sec­tor sí que s’ha dei­xat seduir per aquesta pluja de mili­ons. De fet, s’han sen­tit tan forts que fins a l’últim moment van amenaçar de no par­ti­ci­par al Perte si no s’aug­men­ta­ven les aju­des. I ho van acon­se­guir. Espa­nya ha vist una opor­tu­ni­tat per sal­var un dels seus prin­ci­pals sec­tors expor­ta­dors i de donar sor­tida als fons que va acon­se­guir arren­car de Brus­sel·les, con­di­ci­o­nats a una inversió que aportés valor. El procés de tran­sició cap a la mobi­li­tat elèctrica és l’acció econòmica diri­gida a la trans­for­mació indus­trial més impor­tant a Europa d’aquest segle. Molts s’hi han dei­xat temp­tar pels incen­tius econòmics, però, tot i això, hi con­ti­nuen anant arros­se­gant els peus. Pel camí alguns dels grans grups auto­mo­bilístics han hagut d’aban­do­nar la seva aposta par­ti­cu­lar (Seat havia desen­vo­lu­pat un motor amb gas) i d’altres no renun­cien a tec­no­lo­gies alter­na­ti­ves que con­si­de­ren més com­pe­ti­ti­ves (per exem­ple Toyota segueix cre­ient que hi ha més futur en la bate­ria d’hidro­gen). I són molts els que pre­ve­uen que dins dels ter­mi­nis que han mar­cat les ins­ti­tu­ci­ons hi ha marge per desen­vo­lu­par com­bus­ti­bles sintètics per a motors de com­bustió que com­plei­xin els objec­tius d’emis­si­ons zero.

Tot indica que el motor elèctric tindrà un espai dins d’un nou model de mobi­li­tat amb menys emis­si­ons. Sobre­tot per al trans­port urbà. Però també que hi ha alter­na­ti­ves per cobrir altres neces­si­tats, com el trans­port de viat­gers, el de mer­ca­de­ries o els des­plaçaments a grans distàncies. Si hem deci­dit donar-li una nova opor­tu­ni­tat als fra­cas­sats models de pla­ni­fi­cació, cal­dria tenir-ho en compte. Els usu­a­ris, de manera rao­nada o intuïtiva, ja ho estan fent.