Cita prèvia

Durant aquell període d’incer­tesa, opti­mista com soc, vaig ima­gi­nar-me un punt d’inflexió social cap a la revo­lució de les per­so­nes, que la crisi sanitària ens faria més humans i soli­da­ris, perquè havíem vist a prop el sofri­ment i la por, la mort, el dis­tan­ci­a­ment físic i com de vul­ne­ra­bles érem. Però la pandèmia de la covid-19 ha com­por­tat un abans i un després, trans­for­mant el món labo­ral i asso­lint grans rep­tes: tele­tre­ball mas­siu, foment de les pla­ta­for­mes digi­tals, con­ci­li­ació entre la vida labo­ral i la fami­liar... I d’aquesta manera s’ha avançat, i actu­al­ment mol­tes empre­ses opten per un model 100% fle­xi­ble, basat en el com­promís i en la con­fiança, per­me­tent a la per­sona tre­ba­lla­dora deci­dir quan vol tre­ba­llar des de casa i quan vol anar a l’ofi­cina.

I en aquest nou esce­nari, on ens situem, els cli­ents? Els usu­a­ris hem per­dut el con­tacte directe, l’empa­tia, el ser­vei per­so­na­lit­zat, la fle­xi­bi­li­tat d’atenció horària, l’escolta activa. M’exas­pera veure a final de mes com els avis i els col·lec­tius més vul­ne­ra­bles fan cua davant d’una enti­tat bancària per ges­ti­o­nar els seus diners, inde­fen­sos davant les màqui­nes. Tan­ma­teix, a Olot, les lote­ries han dei­xat picos­sa­des d’euros i pot­ser els afor­tu­nats reben un tracte pre­fe­ren­cial a la saleta. No ho sé, només és una hipòtesi.

També m’esgo­ten les tru­ca­des robo­tit­za­des per a les ges­ti­ons de sub­mi­nis­tra­ments i admi­nis­tra­ci­ons: “Premi 1 si vol ser atès en català, premi 2 si vol fer alguna d’aques­tes ges­ti­ons, premi 3 i teclegi el seu iden­ti­fi­ca­dor”... i quan creus que ja has arri­bat al final i que sen­tiràs una veu real...: “Les línies estan ocu­pa­des, torni a pro­var-ho més tard.” I per a qual­se­vol tràmit o gestió, sigui del tipus que sigui, et cal una cita prèvia per a la presència física. I si optes pel cor­reu electrònic, obtens com a res­posta un enllaç a la web cor­po­ra­tiva perquè tu mateix puguis espa­vi­lar-te.

Dit això, no puc ima­gi­nar-me com viu­rem en l’ano­me­nada intel·ligència arti­fi­cial, aque­lla en què ja estem immer­sos. Les pre­dic­ci­ons indi­quen que ben aviat les màqui­nes seran capa­ces d’escriure best-sellers, que la intel·ligència arti­fi­cial en el comerç superarà els vene­dors humans, que els robots tin­dran capa­ci­tat de rea­lit­zar cirur­gies... Si volem vet­llar per la nos­tra inte­gri­tat sanitària, hau­rem d’anar molt amb compte amb la cita prèvia!