La coartada ideològica

A hores d’ara, un ben bé ja no sap en quin punt estem d’aquest serial en què s’ha con­ver­tit això de la llei del “només sí és sí”. No cal, però, ser gaire pers­picaç per intuir com es des­farà el nus que, ara mateix, tena­lla els equi­li­bris entre el PSOE i Podem. La solució més sen­sata, pon­de­rada i pre­vi­si­ble és que s’acabi fent una esmena tècnica de la norma per tapo­nar l’escletxa que tanta pol­se­guera ha aixe­cat i que, després de cen­te­nars de revi­si­ons de con­dem­nes a la baixa, ja s’entre­veu com a ine­vi­ta­ble. No hi ha més marge i, de fet, la pre­gunta a fer-se és com l’exe­cu­tiu esta­tal haurà tri­gat tant temps a reac­ci­o­nar i no apli­car, abans, un cata­plasma que hau­ria estal­viat polèmiques, ana­des i vin­gu­des i, en resum, dis­gus­tos als matei­xos pro­mo­tors polítics de la ini­ci­a­tiva. L’orgull, mal cali­brat, acos­tuma a ser un com­pany de viatge tòxic. I aquí és on convé atu­rar-se. A un no deixa de sor­pren­dre-li la nul·la capa­ci­tat de cin­tura dels polítics, en par­ti­cu­lar, i de tots els que toquen poder, en gene­ral, per adme­tre que, sen­zi­lla­ment, de tant en tant s’equi­vo­quen, una cosa que la resta de mor­tals fan dese­nes de cops al dia. I reconèixer-ho no només t’huma­nitza, sinó que, també, acos­tuma a ser una tàctica molt reco­ma­na­ble per dei­xar amb el peu can­viat aquells que sis­temàtica­ment et volen ficar el dit a l’ull. Perquè els des­arma. Però el soroll al vol­tant de la llei del “només sí és sí” ha demos­trat quel­com més, com ara que tot s’hi val per esmor­teir la crítica, dis­pa­rant si cal per ele­vació per espol­sar-se res­pon­sa­bi­li­tats. I, d’aquesta manera, hem vist, o sen­tit, que si qüestionés el redac­tat mal­des­tre d’un punt con­cret d’aquest text –no la llei en si o el seu propòsit polític, compte–, el que fas és ata­car el con­junt del femi­nisme, en idèntica pro­porció que ho fas si pre­gun­tes segons què en veu alta a una alcal­dessa. La ide­o­lo­gia, en defi­ni­tiva, com a coar­tada per tapar el que abans ano­menàvem gra­po­ne­ria. El mal que aquesta acti­tud infli­geix a totes les cau­ses nobles, ha estat un regal que no agrai­ran mai prou els reac­ci­o­na­ris de guàrdia.