Vargas Llosa, la Preysler i el rei

S’ha de ser un pro­vo­ca­dor o un senil, o totes dues coses alhora, per ofen­dre la República fran­cesa que t’acaba de nome­nar immor­tal de les lle­tres con­vi­dant a l’acte un rei. Fa temps que la con­ducta de l’escrip­tor Mario Var­gas Llosa plan­teja aquests dub­tes, ara també amb la sonada sepa­ració d’Isa­bel Preys­ler, de la qual van reve­lant-nos secrets d’alcova que ens hau­rien d’impor­tar poc o gens però que ells s’entos­su­dei­xen a expan­dir en les revis­tes de per­ru­que­ries i bar­be­ries. Var­gas Llosa té tot el dret del món a bai­xar al fang mar­cant-se un “Shakira” en forma de novel·la curta, on passa comp­tes amb una relació que segons ell mateix no era guiada pel cer­vell sinó per la “pic­hula”, loca­lisme peruà una mica xaró trac­tant-se de tot un premi Nobel. La ridi­cu­lesa, però, és con­dició indis­pen­sa­ble per sor­tir a les revis­tes del cor, i segu­ra­ment ho tenia assu­mit quan va deci­dir alli­tar-se amb la reina de Por­ce­la­nosa, tan afi­ci­o­nada a les rinoplàsties que la seva cara ja podria entrar al catàleg de ceràmiques. Diuen els qui l’han lle­git, però, que el veri­ta­ble pro­blema del conte és que no està a l’altura de la qua­li­tat de l’escrip­tor, que faria bé de no jugar tan ale­gre­ment amb el seu pres­tigi. Sobre­tot ara, tor­nem-hi, que ja forma part de l’Acadèmia Fran­cesa. Un altre que no sabem si cada vegada hi toca menys o si s’ha afi­ci­o­nat a tocar el vora­viu és el rei emèrit. On vas, Juanca, mar­cant corona a pri­mera fila? Que no saps que abans a França gui­llo­ti­na­ven els reis? La cire­reta va posar-la el mateix Var­gas Llosa fent valo­ra­ci­ons als peri­o­dis­tes. Dei­xant de banda alguna des­a­for­tu­nada entre­ban­cada en l’idi­oma de la nació que l’aco­llia, devia pen­sar que no havia ofès prou els amfi­tri­ons, per això va afe­gir: “La presència del rei ha enri­quit la cerimònia, li ha donat un plus.” Què hauríem d’espe­rar d’algú que va mar­xar del Perú perquè els peru­ans no sabien votar –natu­ral­ment perquè no el vota­ven a ell– i que ja no reco­neix Bar­ce­lona perquè segons diu: “la cessió de com­petències en Edu­cació ha fet créixer els nens en la men­tida històrica”?