El carnaval

Llo­ret acaba de viure un cap de set­mana molt ani­mat amb la cele­bració de les fes­tes de car­na­val, que van començar diven­dres amb l’arri­bada del rei Car­nes­tol­tes, que va pro­cla­mar el seu reg­nat des de la plaça de la Casa de la Vila. Han seguit després les des­fi­la­des pels car­rers prin­ci­pals, amb car­ros­ses i com­par­ses de gran vis­to­si­tat. No n’hi ha hagut tan­tes –és cert– com en anys ante­ri­ors, però la dot­zena de grups que s’hi han pre­sen­tat –una bona colla, de fora de Llo­ret– han donat una imatge vis­tosa de ves­ti­menta força espec­ta­cu­lar, de ritme tre­pi­dant, de música ale­gre i d’enginy deco­ra­tiu, espe­ci­al­ment adap­tant els vehi­cles que eren la base de les car­ros­ses a dis­po­si­tius que per­me­tien movi­ments sor­pre­nents i con­ver­tien la car­rossa en la repre­sen­tació d’algun mons­tre que es bellu­gava o d’algun monu­ment de l’antic Ori­ent –la famosa esfinx d’Egipte, per exem­ple– que resul­tava impac­tant. La ins­pi­ració dels escenògrafs ha estat molt vari­ada, si bé, en bona part, com en anys ante­ri­ors, ha domi­nat la ves­ti­menta abar­ro­cada que reproduïa per­so­nat­ges mítics d’impe­ris extin­gits amb molts ele­ments dau­rats i pla­te­jats i pedre­ria i plo­mes i altres afe­gi­tons, o bé fan­ta­sies de circ, o con­junts arre­vis­tats, o evo­ca­ci­ons del món ame­ricà –l’oncle Sam–, sense obli­dar els col·lec­tius que, pro­ce­dents d’algu­nes guar­de­ries, han fet honor al seu ori­gen i, amb gràcia i bon humor, han imi­tat o cri­ti­cat les seves rea­li­tats i man­can­ces. Val a dir que, en gene­ral, ha impe­rat el bon gust i no hi hem tro­bat, ni en clau col·lec­tiva ni indi­vi­dual, cap mos­tra de gro­lle­ria. Recor­dem que el car­na­val, a Llo­ret, es va recu­pe­rar, com en altres llocs, amb l’adve­ni­ment de la democràcia i, al començament, com a nove­tat, va merèixer l’adhesió entu­si­asta de la majo­ria d’enti­tats locals. El mateix con­sis­tori de l’època hi va par­ti­ci­par amb una car­rossa i ho va anar repe­tint alguns anys. Amb el temps, els mem­bres d’aques­tes enti­tats s’han fet grans i, en algu­nes, hi tro­bem a fal­tar el relleu gene­ra­ci­o­nal, motiu pel qual algu­nes ins­ti­tu­ci­ons carismàtiques –l’Agru­pació Tea­tral del Casal de l’Obrera, la Penya Xino-Xano, la Coral Unió Llo­re­tenca...– han dei­xat de par­ti­ci­par en la des­fi­lada, i això explica el des­cens del volum de car­ros­ses i com­par­ses. Com deia al nos­tre cos­tat un dels espec­ta­dors, el que importa és, però, no per­dre pis­to­nada, man­te­nir la tra­dició i mirar si l’any vinent es troba algun incen­tiu que des­perti les ganes de gresca en el si dels col·lec­tius llo­re­tencs que poden fer-ho.